Jordi Solé Tura

La mort d’en Jordi Solé Tura ha omplert informatius aquests dies. Ja comencem a estar acostumats al fet que, de determinada gent, només se’n parli quan ja no hi són. En qualsevol cas s’ha pogut sentir, encara que tard, l’apreci que li teníem molta gent.

D’en Jordi se n’ha parlat com a docent, intel•lectual i polític, a més de les seves qualitats personals, de manera que ens ha de ser fàcil recordar la seva persona i totes les coses que ha fet.

A mi, però, també m’agrada repensar entre els calaixos dels records per recuperar parts d’un pensament que són eines per a l’acció quotidiana. Així, vull quedar-me amb dos dels conceptes que vaig aprendre amb ell: el “treball de masses” i “la utilitat” de l’acció política; dos conceptes que estaven, i estan, confrontats amb l’ideologisme abstracte i el radicalisme estèril. Dos conceptes que expliquen una determinada manera de ser, d’estar i de fer en la política catalana.