Un any complicat

L’any ha estat dels complicats. Ja vàrem entrar al 2009 sabent que estàvem en crisi (a les acaballes del 2007 van aparèixer els primers símptomes i el 2008 es va ralentitzar clarament l’economia) i que tocaria confrontar-nos-hi. I l’any ha estat contundent en destrucció d’activitat i d’ocupació, en conflictes concrets d’empreses i de les persones. Els tancaments, uns injustificats i oportunistes i altres derivats de la manca de previsió, han afectat els treballadors i treballadores, que s’han quedat sense feina o que han vist empitjorar les seves condicions de treball.

Hem vist com les formes d’aproximar-se a l’explicació de la crisi i la construcció de les propostes de sortida evidenciaven uns o altres interessos. Així ha quedat clar que estem davant d’un conflicte social, amb interessos de part -les classes socials- contraposats. No hi ha neutralitat, pot haver-hi consens però cal construir-lo des de les diferents visions de part. I potser per això cal reforçar suficientment les propostes que es vol fer reeixir.

Amb això es pot explicar bona part del que ha estat el 2009. Uns volen sortir de la crisi amb una reforma del mercat de treball que abarateixi els costos laborals i disminueixi les garanties contractuals, així podran recuperar amb menys inversió la taxa de guanys. Altres volem sortir amb un model productiu més innovat per respondre als canvis d’una economia global, així disposarem de més garanties perquè els canvis econòmics no repercutiran tan durament com ara en els treballadors i treballadores. Segur que és molt esquemàtic, però és el que ens trobarem el 2010 en la mesa del Diàleg Social. S’haurà de debatre i amb voluntat d’arribar a un acord. Però segur que quan sortim de la crisi el creixement econòmic portarà guany, estalvi i inversió i ara estem decidint com s’ha de repartir, aplicar i redistribuir el creixement.

Però també l’any ha estat ple de debats i conflictes. I contradiccions. Un nou model de finançament, el debat sobre la sentència de l’Estatut, la transferència de Rodalies, la cimera contra el canvi climàtic, el debat sobre l’avortament, la nova llei d’educació, les modificacions a la llei d’estrangeria i la transferència de competències (algunes) sobre immigració a Catalunya, la corrupció i la manca de transparència en l’ús dels recursos públics, etc. Qüestions totes que tenen alt component social en la seva formulació i resolució, però que moltes vegades queda amagat, no explicitat, i que ara no em pararé a comentar.

I acabem amb una setmana clara per saber on som. D’una banda el Sr. (¿?) Gerardo Díaz Ferran, patró dels patrons que confessa que ell no utilitzaria els serveis de la seva empresa. Fantàstic. Quina confiança projecta per tenir-lo com a contrapart? D’altra banda, el Sr. cardenal (¿?) Rouco amb les seves declaracions sobre la família i contra l’avortament, el divorci i les parelles homosexuals, que com a únic comentari li dedico la foto que encapçala aquest article, perquè hi pensi.