Carta d’en Montilla en la setmana de l’atur

Aquesta setmana, en què hem conegut les dures dades d’atur del 2009, sembla que el més noticiable ha estat la carta del president Montilla a 200 entitats, on proposa la necessària unitat de la societat catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i reivindica continuar el desenvolupament l’Estatut. Crec que és una bona iniciativa, ja que la unitat de les organitzacions socials, i per tant també de les forces polítiques, pot ser el més efectiu per respondre la sentència amb claredat i així marcar el terreny de joc del dia després. Així s’evitarà una diàspora de respostes que només servirà per reafirmar la posició de cadascú però que no tindrà cap efectivitat.

Crec que el més rellevant de la carta és l’explicitació de la voluntat de mantenir el desplegament de l’Estatut com a element que “serveix més bé els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans”. Sembla que vol evidenciar que la utilitat de l’autogovern rau en la capacitat de donar les respostes necessàries, properes, als problemes concrets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. És per això que coincideixo en que el desplegament de l’Estatut ha de ser útil per respondre als problemes socials, als problemes de les persones avui.

Cal, però, saber quins són els problemes que hem de respondre, perquè aleshores podrem fer propostes concretes d’actuacions properes, que responguin als problemes de la gent. Haurem demostrat que més autogovern és més eficiència, és més eficàcia, és més utilitat. Però també és més participació en la presa de decisions, perquè el govern és més a prop.

És per això que la carta del president la vull referenciar, també, al principal problema del país, que és les gairebé 600.000 persones que volen treballar i no poden, i al qual hem de dedicar els esforços i hem de reclamar la màxima atenció. S’ha de situar en el bell mig de l’atenció pública -i política- aquesta realitat. Hem d’exigir que les polítiques públiques actuïn amb decisió i recursos per reactivar l’economia i protegir les persones, garantir drets i seguretats i posar les bases del canvi de model de creixement. Cal, també, demanar compromís social i polític amb aquesta realitat i, per això, hem de ser exigents amb les polítiques concretes que avui fan les forces polítiques en matèria laboral, política fiscal, política industrial, política educativa, política de salut, política de seguretat, política social, mediambiental…

Bé, crec que la carta del president és una bona iniciativa, necessària i útil. Políticament oportuna. Ens hi juguem molt, la confiança en si l’actual marc legal institucional definit per la Constitució ens permet aprofundir en més autogovern per donar respostes concretes i properes als problemes de la gent, o bé si la via constitucional ja és una via morta sense sortida a la legítima exigència de l’autogovern. Quan surti la sentència haurem de pensar unitàriament què fem. Però també hem de saber perquè ho volem fer.