Les persones el primer, la protecció per desocupació

L’atur és, sens dubte, la conseqüència directa més preocupant de la crisi econòmica que estem vivint. Més enllà de l’exclusió del mercat de treball, deixa la persona aturada en una situació de precarietat econòmica que pot arribar a l’exclusió social. Per això és important garantir uns ingressos mínims a les persones que perden la feina i es queden en situació de desprotecció econòmica per no tenir dret a accedir a prestacions d’atur o per esgotament d’aquestes prestacions.

Hem tancat l’any 2009 amb un 19% d’atur en el conjunt de l’Estat. Un 17% a Catalunya, unes 650.000 persones aturades de les gairebé 3.800.000 persones actives. Per tant, hi ha un important problema social al qual hem d’exigir resposta. Un atur que afecta més les persones immigrades, amb una taxa d’atur del 30,5%, els joves de 16 a 19 anys, amb una taxa d’atur del 62,5%, o dels 20 als 30 anys, amb un 24,4%. I com menys nivell d’estudis es té, més es pateix l’atur: amb estudis superiors, la taxa d’atur és del 7,6%, mentre que amb 2a etapa d’educació secundària és del 16,6%, amb 1a etapa d’educació secundària, del 24,1%, i amb estudis primaris o persones analfabetes, del 25,6%.

Però, a més de destruir ocupació, no se’n crea de nova (durant el 2009 s’han fet un 8’7% menys contractes que l’any 2008, i la majoria temporals) i, per tant, les persones poden estar instal•lades en l’atur durant molt de temps. Amb aquest panorama ens hem de preocupar per la protecció de les persones en atur. A final d’any hi havia a Catalunya 78.386 persones sense cap prestació econòmica, un 14% del total d’aturades, i 483.393 persones beneficiàries de prestacions d’atur, de les quals 130.551 s’han incorporat a la prestació al llarg del 2009.

Aquestes dades són preocupants, ja que sabem que la prestació per atur té una durada determinada en funció del temps cotitzat, i els subsidis i les rendes alternatives també. És per això que hem de reclamar a la Generalitat de Catalunya que posi en marxa la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), dret recollit en l’Estatut d’Autonomia: uns ingressos que garanteixin a tota persona la inserció social plena, ja que sense cap font d’ingressos la persona pot caure en l’exclusió social i es pot dificultar el trànsit vers la inserció laboral.

En paral•lel haurem d’exigir al Govern de l’Estat que posi en marxa mecanismes de garantia d’ingressos de supervivència, com l’allargament del dret a prestacions contributives, la garantia de subsidis per als joves, la reforma de la Renda Activa d’Inserció (RAI) o un ajut econòmic puntual per a aturats sense recursos. I, tot i que és positiva la pròrroga del PRODI (els “420” €), caldria ampliar-ho a qui hagi esgotat la Renda Activa d’Inserció a qui la mancança de rendes sobrevingui en els 12 mesos posteriors a l’extinció del subsidi o prestació (tal com passa en el subsidi d’atur), i caldria ampliar la seva durada com a mínim fins a 12 mesos.

En les negociacions del diàleg social no podem oblidar que el primer repte que tenim és garantir la protecció de les persones aturades, i a partir d’aquí facilitar al màxim els seus processos de reinserció laboral, mitjançant polítiques actives que requereixen de més i millors serveis d’ocupació, que orientin i informin, formin i qualifiquin, acompanyin i intermediïn. En les negociacions, s’hauran d’impulsar propostes i mesures per facilitar la recuperació econòmica i posar les bases del canvi de model productiu, s’hauran d’introduir de forma consensuada canvis estructurals, etc., qüestions que han de tenir com a horitzó processos de creació d’ocupació de qualitat, estable, segura i qualificada, però tot això s’ha de fer garantint en tot moment la protecció de les persones que volen treballar i no poden.

En qualsevol cas, el dia 23 hem d’omplir els carrers per exigir el futur del sistema públic de pensions, denunciar els retalls de drets que ens volen imposar (treballar obligatòriament fins els 67 anys i ampliar el període mínim de cotització), i rebutjar qualsevol imposició unilateral en un tema com les pensions. El dia 23 també direm que el primer són les persones i que la protecció per desocupació és un dret conquerit al qual no volem, ni podem, renunciar i que cal ampliar i garantir per a tothom.