Més perills: entrar al mercat de treball sense drets i sense igualtat

Mentre aquests dies tothom parla de la necessitat de la unitat social i política per sortir de la crisi i se celebren diferents fòrums de diàleg social, cimeres de partits i entrevistes reials, torna de nou en Díaz Ferran a marcar línia -i estil- per orientar per on han d’anar les vies de sortida de la crisi. Un dia ens proposa un contracte sense drets per a joves desocupats (sis mesos, amb salari de 630 €, sense indemnització ni cotització social que doni dret a còmput de vida laboral i prestacions) i, al dia següent, ens diu que només és un exemple. ¿Un exemple de com pot ser un contracte sense drets o un exemple de les propostes que la patronal té per encarar la situació de crisi?

Ni una cosa ni l’altra, ens tranquil•litza. Queda clar, però, que qui dirigeix la CEOE encara no entén que l’actual crisi econòmica no es deriva d’un problema dels costos laborals, sinó de la fallida financera que talla el crèdit, de l’excés d’endeutament de famílies i empreses, de la manca de demanda i dels dèficits estructurals en formació i qualificació, en recerca i innovació i en determinades infraestructures energètiques, de TIC o de distribució.

Posicions com aquestes dificulten les possibilitats d’acord que permetin definir les prioritats per incidir en mesures que recuperin l’activitat i modifiquin els errors del model de creixement dels darrers anys. És necessari mantenir el discurs de les causes, i les propostes que, en coherència, les superin. I ens cal mantenir la posició de força per evitar que els lobbies de pressió a qui Díaz Ferran fa d’altaveu se’n surtin.

Aquesta proposta arriba poc abans del 8 de març, Dia de la dona treballadora, que ens recorda que encara queda molt de recorregut per assolir la plena igualtat en el treball i en la societat.
Enguany correm el perill que s’utilitzi la crisi com a excusa per desmuntar alguns dels febles drets assolits en els darrers anys, com l’elaboració de plans d’igualtat en les empreses, la inclusió de clàusules de conciliació de la vida personal i la laboral, la presència de la dona en el mercat de treball, etc.

Avui l’atur està colpint majoritàriament els homes, atès que els sectors d’activitat amb més problemes -construcció i indústria- són sectors molt masculinitzats. Però també és cert que en termes de població ocupada encara estem en taxes d’ocupació femenina inferiors a les dels homes i que la posició de la dona en termes contractuals, salarials, o de categoria professional és manté amb clars indicadors de desigualtat.

Ens trobem amb tres perills: que es vulgui retallar despesa social (atenció a la dependència, 0-3…) pressionant a la baixa la incorporació de la dona al mercat de treball forçant-la a tenir cura de les persones; que les empreses utilitzin la crisi com a excusa per no posar en marxa les mesures per remoure els obstacles a la igualtat efectiva en el treball; o que en la reforma del mercat de treball se’ns vulgui imposar uns tipus de contracte a temps parcial al servei exclusiu de la flexibilitat empresarial sense tenir en compte els interessos del treballador o la treballadora.

Ara el que necessitem és tot el contrari: necessitem més despesa i inversió pública per crear llocs de treball de qualitat i dotar-nos de millors serveis públics per garantir l’atenció i la cura de les persones; que les empreses avancin en la igualtat efectiva, apostar per les capacitats professionals i la qualificació disponible i no per la precarietat i la lliure disponibilitat; i un contracte a temps parcial atractiu, que atengui les necessitats de flexibilització del treballador o treballadora, amb més protecció social que actualment.