Recursos per la convivència i la cohesió social

Divendres passat, un any més tard de la signatura, es va reunir la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Immigració. La situació demana un nou impuls al Pacte, ja que en aquestes darreres setmanes hem vist un agreujament de les tensions en alguns municipis en relació amb el fet migratori. Els casos més coneguts han estat el de Vic, en relació amb la polèmica del padró, o el de Salt, en relació amb la inseguretat ciutadana. Però no són casos aïllats i responen a la lògica d’un determinat discurs “polític” que vol instrumentalitzar la immigració per obtenir rèdit electoral. I per fer-ho no dubten a jugar amb la por, la mentida, la demagògia, el populisme i els sentiments irracionals; tot s’hi val per guanyar vots.

La crisi, amb l’atur que genera, les mancances del nostre feble Estat del benestar, la inseguretat ciutadana, formen part del context que s’utilitza per culpabilitzar la immigració de la crisi o per relacionar-la amb la delinqüència, i generar així tensions en alguns municipis, que afecten la convivència i la cohesió social. Un context que, a més, està marcat per la retallada de recursos en polítiques socials i d’integració.

Dins d’aquest context no podem oblidar que una part important de la joventut d’origen immigrant es troba en situació de marginació, sigui pel fracàs escolar, sigui per la dificultat per a la inserció laboral o sigui per la manca de canals de participació i d’espais d’interlocució on expressar les seves inquietuds al marge de les vies tradicionals, on no se senten representats.

És per això que era important la reunió del divendres; calia donar un nou impuls al Pacte Nacional. Calia que els partits polítics, les organitzacions sindicals i les empresarials, les entitats socials i les administracions renovessin el compromís amb la immigració, amb la convivència i la cohesió social que representa el Pacte Nacional per la Immigració, i donar un nou impuls a la filosofia i a les mesures que s’hi preveuen.

Ara cal ser conscients que és necessari un compromís ferm per evitar la instrumentalització de la immigració i garantir la cohesió social, fent representar també als mitjans de comunicació un paper més actiu, de pedagogia, de comprensió, de posar en valor la riquesa de les experiències positives que existeixen. Per això no es pot negar a ningú la inscripció al padró municipal, ja que aquesta és una de les vies principals per a la integració. És imprescindible el reconeixement de la persona perquè aquesta tingui accés a determinats drets socials bàsics, com la targeta sanitària.

S’ha d’evitar la percepció de competència pels serveis públics, i això vol dir que caldrà ampliar-ne la dotació, la cobertura, la qualitat, ampliar i consolidar la despesa pública que s’hi destina. I caldrà reforçar les polítiques de millora de barris, àrees urbanes i viles així com evitar els nuclis d’infrahabitatge i sobreocupació que hi ha. I s’haurà de combatre l’economia submergida a través de la Inspecció de Treball, que ha de perseguir l’explotació i la competència deslleial i el frau, al temps que es promouen fortes polítiques actives d’ocupació amb formació i orientació i programes per facilitar la inserció laboral.

És evident que hi ha qui prefereix instrumentalitzar la immigració per obtenir rèdits electorals; potser per això el divendres algun dels convocats no s’hi va presentar.