Crisi? Quina crisi…

L’altre dia l’Andrés Querol recuperava la idea que ens trobem en “una crisi que és econòmica, però també política i moral”, i afegim-hi social. Potser de tant parlar d’evolució de PIB, d’índex de producció industrial, d’evolució de la confiança dels consumidors, de ràtios de solvència, de nivell de dèficit públic i alt endeutament, acabem emmirallats en una realitat econòmica en què les altes taxes d’atur són la conseqüència lògica d’entrecreuar variables i la reafirmació clara que ens trobem en una crisi econòmica.

Crec que, avui, tots convindrem que la situació del nostre país reclama respostes més enllà de la situació econòmica. L’acció política ha d’atacar la feble situació econòmica, buscar vies de reactivació i garantir la protecció social. I ho ha de fer amb un fort compromís per garantir un model social avançat i que modernitzi i democratitzi determinades institucions de l’Estat, la justícia, evindentment, però també el sistema electoral o el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat.

Tenim problemes socials importants. Uns derivats de la mateixa crisi econòmica, com pot ser el gran nombre de persones en atur i les conseqüències personals i socials que els comporta. Però també d’altres de generats per la manca d’inversió suficient en més cohesió social o en bastir els drets de ciutadania propis d’un Estat del benestar. Les respostes socials no es poden supeditar a l’economia de manera acrítica. Com, si no, expliquem, per exemple, que si hi ha 20.000 nens i nenes més a les aules no contractarem cap mestre més? Si les respostes econòmiques no tenen en compte les necessitats socials difícilment la recuperació econòmica serà sòlida. Els recursos si bé són escassos s’han de mobilitzar d’acord a opcions polítiques (i morals), però també hem de saber que avui hi ha recursos ociosos que s’han de mobilitzar utilitzant el sistema fiscal per crear riquesa i benestar social.

Hi ha problemes polítics clars, clarament evidenciats aquests dies. Com, si no, podem entendre les trames de corrupció que qüestionen l’ombra del finançament dels partits, o les actuacions en el cas del barri del Cabanyal al País Valencià, o la utilització electoral de l’empadronament dels immigrants, o l’estat de la justícia, en entredit tant per l’actuació en relació amb el jutge Garzón com pel que fa a la desconfiança en el Tribunal Constitucional arran de la sentència sobre l’Estatut.

Però també ens trobem davant d’una crisi moral, de valors. Si per moral o valors entenem aquelles idees que les persones o els grups humans tenen sobre el que és desitjable, apropiat, bo o dolent, convindrem que estem també davant d’una important crisi de valors. Una crisi que potser algú vol amagar davant d’un cert relativisme cultural o altres volen esquivar d’acord amb els seus interessos particulars. Quina societat, quina política i quina economia construïm i d’acord amb quins valors? justícia, integració, tolerància, cohesió, equitat, transparència, participació, solidaritat, sostenibilitat, etc.