Rics i pobres

Els sindicats europeus celebrem aquests dies a Barcelona, en el marc de la Presidència europea i de l’Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, una trobada per debatre propostes per eradicar la pobresa i l’exclusió social. Aquesta iniciativa vol respondre a l’augment de la fractura entre rics i pobres, que s’ha eixamplat en els darrers anys, i al fracàs de l’Estratègia de Lisboa en què la UE s’havia marcat aquest objectiu pel 2010.

Un informe del 2009 situava que el 16% dels europeus, prop de 80 milions de persones, estaven en risc de pobresa, o sigui, que tenien ingressos inferiors al 60% dels ingressos mitjans de les llars europees. Aquesta situació no és producte de la crisi financera, és el resultat d’una situació en què s’ha donat prioritat al creixement econòmic a qualsevol preu i s’ha abandonat el desenvolupament de la protecció i la cohesió social. Entre els anys 2005-2007 es van crear a la UE més de 6’5 milions de llocs de treball, però això no es va traduir en una més bona qualitat de l’ocupació. Entre el 1997 i el 2007 el nombre de treballadors i treballadores amb contracte temporal es va incrementar en 10 milions, un 20% dels treballadors de la UE van ser contractats a temps parcial. Gairebé uns 31 milions de treballadors i treballadores tenen sous de misèria i 19 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa. El tancament i la deslocalització han generat augments de la desocupació a tot Europa. Els rics s’han tornat més rics i els pobres més pobres.

Lluitar contra la pobresa no és només posar-hi remei, sinó també és fer-se’n càrrec reforçant i millorant els sistemes de protecció social. També és garantir per a tothom ocupació de qualitat i salaris decents, sigui quina sigui la situació social, professional i personal. A més de desenvolupar els serveis socials i de sanitat de qualitat, accessibles a tothom i amb sistemes fiscals justos.

Veurem en què es tradueix la declaració d’Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social per part de la Presidència europea. De moment les polítiques d’ajust fiscal que s’impulsen i les retallades de despesa social que se’n deriven no són la millor recepta si es vol combatre la fractura social existent. Una acció conjunta dels països de la UE que defineixi polítiques comunes de protecció social, de qualitat de l’ocupació i salaris decents, de lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida, i d’utilització del pressupost comunitari per promoure accions concretes en benefici de la cohesió social i del canvi de model productiu, seria més eficient per consolidar el model social europeu i garantir la posició d’Europa en el context global. La pèrdua de cohesió social a Europa només servirà per empobrir-nos més i per augmentar la bretxa social existent i no aportarà res positiu en termes de posició competitiva en l’economia global.

I des d’una Europa amb un model social determinat estarem en millors condicions de lluitar també contra l’eradicació de la pobresa al món. Un món en el qual cada any moren més de 8 milions de nens i nenes per malnutrició, quan la FAO ha deixat clar que el planeta disposa de terra fèrtil suficient per alimentar deu vegades la població existent avui. Lluitar contra la pobresa al món ha de ser també el compromís d’una UE que ha de condicionar i combatre els factors que originen la pobresa en els països afectats per la corrupció i la manca de democràcia, que estan darrera dels usos no eficients i monopolistes de la terra i dels recursos naturals o de la manca de drets laborals mínims que garanteixin un treball decent.

Ens cal més Europa, segur, però hem d’exigir que les polítiques que es fan aquí també vagin a favor de consolidar aquest model. Malauradament veus “poderoses” continuen insistint en velles receptes neoliberals que contraposen retalls de drets i despesa social front a ocupació de qualitat i protecció social. Són aquells que ens parlen de reforma laboral i defugen la reforma financera i la fiscal. I són aquells que prefereixen culpabilitzar la immigració d’utilitzar recursos socials escassos en comptes d’augmentar els recursos socials per fer front a les necessitats existents. Per tant, en l’Any europeu per eradicar la pobresa hem d’exigir als governs compromisos amb la protecció social i amb la creació d’ocupació de qualitat. És la millor aposta per avançar.