Inútil i injusta reforma laboral

Sembla que finalment el Govern ha decidit aprovar el Reial decret de la reforma laboral el proper dia 16. El que es proposa recull la lògica de les organitzacions empresarials en apostar per facilitar l’acomiadament: delimita de manera més àmplia les causes econòmiques per a l’acomiadament objectiu; generalitza el contracte pel foment de l’ocupació amb acomiadament de 33 dies; i obre les portes a les decisions unilaterals dels empresaris. No recull les propostes sindicals per reduir la temporalitat, millorar i protegir el contracte a temps parcial, desvincular la temporalitat de l’estacionalitat o els contractes d’obra i servei dels subcontractes. A més, obre la porta perquè les empreses de col•locació amb afany de lucre puguin intervenir de manera quasi exclusiva en els processos de recol•locació i intermediació laboral, ja que no hi ha cap aposta per la millora dels serveis públics d’ocupació que han de garantir la igualtat de tracte, la qualitat dels processos i la no-discriminació.

L’acord sobre la reforma laboral era pràcticament impossible. La CEOE no hi tenia interès, perquè la seva aposta des del primer dia era que el Govern, pressionat per les dificultats econòmiques i per la pròpia feblesa política, decretés al seu favor. Durant la negociació s’han contraposat dues lògiques. D’una banda la de la CEOE, interessada a reduir costos laborals, via baixar cotitzacions i facilitar l’acomiadament, i a reforçar els poders empresarials per evitar tuteles externes o procediments de negociació. I de l’altra, la lògica sindical, que vol reforçar l’estabilitat i la seguretat laborals, ja que això permet potenciar empreses més innovadores i productives que incorporen la qualificació i el reciclatge, la implicació i la motivació, i s’aposta per introduir mecanismes de negociació per acordar flexibilitat en l’organització, la jornada, les condicions de treball, que permetin adequar-se als canvis de l’entorn de l’empresa.

La reforma laboral no crearà ni activitat ni ocupació. Això passa per altres reformes prioritàries, com la del sistema financer, per garantir la solvència de les entitats, regulant i gravant el capital especulatiu i promovent el capital productiu; o la reforma fiscal i la lluita contra el frau, per assolir la suficiència d’ingressos públics per invertir en millora d’infraestructures educatives, de recerca, energètiques, de comunicació i altres, i garantir la protecció i la cohesió socials. Però malauradament el Govern està cedint a les pressions de les entitats financeres, nacionals i internacionals, i dels sectors polítics i mediàtics representatius dels poders econòmics, que reclamen les velles receptes del neoliberalisme econòmic (les que estan en l’origen de la crisi, un mercat sense regles ni controls). Per això el Govern ha iniciat el camí cap a un futur de menys drets i garanties, amb desregulacions, privatitzacions i pèrdua de cohesió social, amb la reforma de les caixes, la reforma laboral, la del sistema de pensions anunciada, i l’ajust pressupostari recentment aprovat.

La reforma laboral proposada renuncia a avançar vers un mercat de treball que aposti per l’estabilitat i la flexibilitat internes pactades per garantir l’adaptabilitat de les empreses als canvis en l’entorn econòmic, a partir de drets, garanties, participació i negociació. Les propostes del Govern no fan més que incentivar la conflictivitat social que ha d’expressar el rebuig i forçar a recular les mesures. Però a més són inútils, ja que els vells avantatges competitius dels baixos costos laborals i la precarietat, que reclama la patronal, no són útils en un món global on la innovació, la qualitat, l’eficiència, són el resultat d’un treball qualificat i valorat que se suporta en l’estabilitat i la seguretat laborals.