Aquest estiu hi està havent més d’un cop de calor. El problema rau, especialment, quan aquests cops de calor afecten ministres, consellers i càrrecs públics que poden provocar idees i propostes acalorades.
Un que ja ens té acostumats als cops de calor és Pepe Blanco, ministre de “Fomento”. Ja l’any passat ens va anunciar una pujada d’impostos als rics per augmentar la seva contribució a la sortida solidària de la crisi. Enguany hi torna amb l’argument que per tenir infraestructures modernes hem de disposar d’un sistema fiscal més potent, amb més impostos i més pressió fiscal. Malauradament, sembla que les propostes només són seves, ja que tant la ministra Salgado com el conseller Nadal se n’han desmarcat ràpidament dient que no és moment de pujar impostos. Llàstima…, ja ens diran quin és el moment d’abordar una reforma fiscal progressista que garanteixi la suficiència i augmenti la contribució de les rendes més altes i les del capital i combati el frau fiscal.
A qui també semblen afectar els cops de calor és al ministre Corbacho, que ha tingut l’ocurrència de culpabilitzar indiscriminadament els aturats, com si aquests s’instal•lessin en l’atur per aprofitar-se d’una prestació que paguem la resta de ciutadans i es neguessin a agafar les feines que els ofereixen i a formar-se professionalment. Sembla com si volgués confondre’ns presentant drets com a privilegis i fent-nos creure que qui no treballa és perquè no vol, perquè tothom ja sap que l’economia va tan bé que no fa més que oferir feines i de qualitat. Potser el ministre no és conscient que el dret a la prestació d’atur és una assegurança pagada pel mateix treballador i que guarda proporció amb el temps i la quantia cotitzada, i que només la pot percebre qui ha perdut la feina de forma no desitjada. Segur que drets i deures s’han d’equilibrar, ja que no hi ha dret sense deure, però això no justifica que el ministre criminalitzi els aturats quan l’economia és incapaç d’oferir feina i el Govern no dota els serveis d’ocupació amb els recursos necessaris per fer polítiques actives.
Però la calorada més forta ha estat la de les Corts espanyoles, que van decidir habilitar el mes d’agost per tramitar d’urgència la reforma laboral i van dotar de capacitat legislativa la comissió de treball, impedint així el debat i la votació en plenari, tant al Congrés com al Senat. D’amagatotis han aprofitat per esmenar i empitjorar encara més una reforma laboral regressiva i agressiva amb els treballadors i amb les persones aturades.
A qui la calor es posa bé és a U2 i Miguel Bosé, que, davant de tot això, han decidit que el dia 29 de setembre hi ha vaga general i no es treballa i, per tant, ja han suspès els concerts que tenien previstos per a aquell dia.

Deixa un comentari