Canvi de govern o de polítiques

Aquesta setmana s’ha produït una important remodelació del Govern central. Sens dubte el canvi de govern obeeix a diverses qüestions, però, entre elles, el desgast derivat de les polítiques emprades per gestionar la crisi ocupa un lloc important. Sap el president Zapatero que les mesures aprovades en els darrers temps estan originant un alt grau de malestar social, ja que no generen cap confiança que serveixi per superar els efectes negatius de la crisi, i per contra empitjoren les condicions de vida i de treball a partir dels ajustos pressupostaris i del retall de drets.

Si les polítiques que s’estan duent a terme estan en la base del rebuig social majoritari que es va expressar el passat 29 de setembre en la vaga general, sembla lògic pensar que això no se supera canviant les persones de l’equip que les van dur a terme, sinó que caldrà canviar les polítiques. I això és el que haurem de veure els propers dies, si ens quedem en canvi de noms o de mesures.

A hores d’ara, però, els missatges no són positius. El Govern manté que no pensa canviar res i que el problema se situa en el fet que cal explicar millor les mesures que pren.

I, a més, les organitzacions patronals insisteixen en un model de sortida de la crisi de baixos costos laborals, en comptes d’apostar per la modernització de les empreses i la formació dels treballadors. Només cal recordar les paraules del Sr. Díaz Ferran, futur expresident de la CEOE: “trabajar más y cobrar menos”.

Veurem què passa els propers dies. Hem d’insistir que les coses no es poden fer així. Hi ha alternatives i són possibles. I, per tant, hem de seguir exigint que les coses es facin d’una altra manera. Si el 29-S es va evidenciar una posició social majoritària, ara cal gestionar aquesta força per aconseguir que es canviïn les polítiques. Segur que caldrà continuar manifestant-nos perquè es visualitzin el rebuig i l’exigència. Per això, el proper 15 de desembre es convoca una mobilització per exigir als governs altres polítiques per combatre el dèficit, altres compromisos amb l’ocupació, la reactivació econòmica i la reversibilitat de la contrareforma laboral. Una mobilització que s’inscriu en la resposta que la Confederació Europea de Sindicats organitza contra el Pla d’Estabilitat europeu.

A veure si s’enteren que no es pot seguir així… com canta Luz Casal: “No, no y no.”