Ètica i compromís

La mort de Marcelino Camacho ha generat un ampli reconeixement a una vida de dedicació a la causa dels treballadors i treballadores i de compromís amb la lluita per la llibertat. Hom ha reconegut que la història del moviment obrer i la història d’Espanya del segle XX no es poden escriure sense referenciar-s’hi. Marcelino Camacho és la història de la reconstrucció del moviment sindical en la negra nit del franquisme i la història del naixement i el creixement de les Comissions Obreres. És la història de la lluita contra el franquisme i de l’adveniment i la consolidació de la democràcia, en què la lluita dels treballadors i treballadores va tenir un protagonisme important, massa vegades ignorat per una historiografia que encara prefereix buscar els protagonistes individuals i obviar els moviments socials i el paper de la resposta col•lectiva.

La mort de Marcelino Camacho i la de Simón Rosado, en poc més de 15 dies de diferència, més enllà del sentiment de pèrdua que generen, deixen entreveure molts dels valors propis dels sindicalistes. Quan encara és recent la crítica i la desqualificació a què es va sotmetre el sindicalisme, amb motiu de la convocatòria de vaga general del 29-S, la memòria de Marcelino i Simón evidencien que valors com passió, llibertat, consciència social, tolerància, solidaritat, igualtat social, coneixement lliure, creativitat, independència, configuren l’ètica del sindicalista i formen part del ric patrimoni de l’actual moviment sindical.

El sindicalisme, com a resposta organitzada dels treballadors i treballadores a l’empresa davant la necessitat de gestionar el conflicte social per defensar els seus interessos davant de l’empresari. Un model sindical que substancia el conflicte en la negociació i la pressió i que té com a objectiu últim arribar a l’acord que fa avançar. I en què les condicions de treball avancen paral•leles a les condicions de vida: el que s’aconsegueix a l’empresa (sou, jornada) res no val si no s’assoleixen els drets socials que valorin l’existència humana amb drets de ciutadania, com les prestacions socials, siguin en matèria educativa, de salut, de jubilació o protecció enfront de l’atur. Una pràctica sindical que ha fet de la independència i l’autonomia un valor, del pluralisme una riquesa i de la unitat d’acció una voluntat.

Recuperar i mantenir la memòria de qui ha assumit el compromís amb la seva gent, amb els més febles, amb l’ideal de l’emancipació social és, més enllà de consideracions personals d’altre tipus que es puguin o es vulguin fer, una manera de reivindicar la integració en la pràctica quotidiana de les organitzacions, aquesta ètica, aquests valors i aquestes actituds.

ENS ESPERA UN CAMÍ LLARG…  VIATGE A ITACA, LLUÍS LLACH