No tot s’hi val

Aquest dimarts un seguit d’organitzacions entregarem al president del Parlament un “Manifest contra l’augment del racisme i la xenofòbia en la política catalana”. Una de les comeses del Parlament de Catalunya és vetllar per la convivència i la cohesió social, i en l’actual context està augmentant el discurs racista i xenòfob per part d’alguns partits polítics catalans, que, oblidant la seva responsabilitat social, han assumit un discurs contra les persones immigrades, que arriba a criminalitzar les minories, per tal d’aconseguir més vots en la cursa electoral.

Sens dubte el context de crisi econòmica i social, especialment l’augment de l’atur i l’empitjorament de les condicions de treball i de vida, afavoreixen el creixement d’actituds racistes i és més fàcil exagerar els conflictes que existeixen al carrer, a l’escola, a la feina. Les alimenten amb discursos polítics, que obliden les persones concretes i les conseqüències de l’estigmatització, i contribueixen a eixamplar la fractura social. Aquests discursos volen treure rèdit electoral del descontentament social, i fomentar de forma demagògica pors i prejudicis. Discursos que augmenten el racisme i la xenofòbia i posen en risc la convivència i la cohesió social.

És per això que hem d’exigir la condemna dels discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la criminalització de qualsevol membre o grup de la societat catalana per motius d’ètnia, nacionalitat, color de la pell, cultura o religió, independentment del grup polític o parlamentari, o del líder polític que els promogui. Els poders públics han de condemnar, i perseguir, la incitació a l’odi racial entre col•lectius. I els poders mediàtics haurien de contribuir a aïllar aquestes actituds.

I davant els discursos demagògics que alimenten la confrontació entre col•lectius i dilueixen les responsabilitats públiques, hem d’exigir polítiques per combatre la crisi amb mesures solidàries i equilibrades, que, al mateix temps que posen les bases per a la reactivació econòmica, la creació d’ocupació i el canvi de model productiu, aposten per millorar la provisió dels béns i serveis públics que garanteixin la protecció i la cohesió social. Sabem que per fer això cal actuar sobre els ingressos públics, combatre el frau fiscal i l’economia submergida, a més de fer reformes fiscal i financera, entre d’altres. I que cal reforçar els drets dels treballadors a l’empresa i en la negociació col•lectiva, i no retallar-los com s’ha anat fent. Perquè, si es continua amb polítiques que volen afeblir, encara més, el model social de drets i garanties, malauradament serà més fàcil la manipulació per part dels qui promouen les actituds racistes i xenòfobes i, consegüentment, augmentaran els problemes de convivència.

No ens deixem enganyar… The Who, “Won’t get fooled again”