Queda una setmana per a les eleccions. Una cita important, atesa la complexa situació econòmica i social en què ens trobem. Els alts nivells d’atur i la ralentització de l’activitat econòmica requereixen que el proper Govern situï clarament les seves prioritats en combatre l’atur, reactivar l’economia i garantir la protecció social.
Sens dubte els problemes de l’economia no es resolen de manera aïllada a Catalunya, ja que en un món global, d’interdependències, les decisions rellevants depassen de molt les fronteres actuals. Les decisions en el marc de la Unió Europea (UE), o les que es prenen al G-20 o als organismes internacionals, són sens dubte condicionants de les polítiques que es fan. Sabem que les tendències dominants a Europa aposten per sortides de la crisi força desequilibrades, que carreguen la major part dels costos en la majoria de la societat, els treballadors i treballadores, amb decisions que comporten ajustos importants en la despesa social i pressions sobre les condicions de treball (reformes laborals, pensions, negociació col•lectiva) per afavorir la baixada dels costos laborals.
Aquesta realitat és la que ens ha dut al moviment sindical a estar mobilitzats i elaborar una alternativa per obligar els governs a encarar la sortida de la crisi d’altres maneres: no per la via del retall de la despesa, sinó per la de l’increment de l’ingrés públic; no per la via de la competitivitat en baixos costos laborals, sinó per la incorporació de coneixement i innovació en processos i productes; no per la individualització de les relacions socials i laborals sinó per enfortir els marcs de negociació col•lectiva i concertació social; no per devaluar i endurir el sistema públic de pensions, sinó per reforçar-lo; etc. I per motius molt semblants als que ens van dur a nosaltres el 29-S a fer la vaga general, el proper dimecres, 24-N, a Portugal, n’han convocat una. És evident que hem d’avançar cada cop més en incidir de forma coordinada en les decisions que es prenen també en els àmbits supranacionals, ja sigui la UE o sigui el G-20, que són les que incideixen en les nostres realitats.
Tot i la complexitat del moment el proper diumenge no podem reaccionar de forma resignada, pensant que no hi ha res a fer, que tant se val el vot. El pitjor que podria passar és que guanyi l’abstenció. Votar no és només un dret, és també la possibilitat d’incidir en la direcció que volem que es facin les polítiques. Perquè no és cert que els “mercats” ho decideixin tot, la política i els governs poden incidir també en la realitat. De manera limitada en un context global, segur, però poden reforçar unes o altres tendències de com encarar el futur. Poden donar respostes d’una o altra manera a les necessitats socials. Per això crec que diumenge, conscient dels problemes reals, dels desequilibris existents, que hi ha sectors que utilitzen la crisi per aprofitar-se de la majoria de la societat, votaré.
I ho faré per la mateixa raó que el 24-N em solidaritzaré amb els treballadors i treballadores portuguesos en vaga, i que el 15 i el 18 de desembre estaré al carrer exigint als governs català, espanyol i europeu una sortida de la crisi més equilibrada i solidària, amb compromisos amb l’ocupació i la seva qualitat, amb drets laborals i socials, amb la protecció i la cohesió social.
El blog d'en Joan Carles Gallego 
Deixa un comentari