Darrerament, veure les notícies de TV3 em deixa una certa sensació de buidor informativa. Això em va passar dissabte al migdia. Es va informar de la celebració d’una manifestació a Madrid contra la política del Govern central. Era cert, es va informar del que havia passat, però es va obviar que l’acte informat era una part d’un conjunt de manifestacions que s’estaven celebrant a tot l’Estat per exigir un gir en la deriva antisocial de les polítiques del Govern central. I es va silenciar que a la tarda se celebraria la manifestació central de Catalunya.
Em va sorprendre que la informació fos tan limitada, especialment si la comparo amb altres informacions que de manera exhaustiva apareixen en els telenoticies de TV3.
Recordava com en altres edicions he estat àmpliament informat d’altres processos de participació ciutadana (consultes, manifestacions, etc.). No entenc el criteri perquè en uns casos és notícia la celebració d’un acte de participació ciutadana, de protesta o de manifestació, i en aquest cas no es considera noticiable o no es creu necessari informar la ciutadania de la convocatòria d’un marc per fer sentir la seva posició en relació amb temes d’interès social, com és el retall dels 426 € per als aturats i aturades que han exhaurit la prestació, o l’allargament obligatori de l’edat de jubilació fins als 67 anys.
Curiosament no és la primera vegada que tinc aquesta sensació. El mateix va passar els dies previs a la convocatòria de vaga del 29-S, en què a TV3 no hi va haver cap debat, ni cap informatiu especial, en relació amb els motius de la convocatòria. Per contra sí que hi va haver força tertúlies i informatius opinant (més que informant) en relació amb el dret al treball, a la inutilitat de la convocatòria o al qüestionament dels convocants.
Però és clar, és la nostra. Poca broma, perquè com ens explica Manuel Castells en “Comunicació i poder”, el poder resideix en el control de la comunicació. I avui l’ocultació de la informació és cada cop més difícil, ja que la xarxa permet la seva difusió al marge de controls o censures. I per això encara és més evident que la nostra fa una opció informativa clara al servei d’uns i no d’altres, acaba decidint què interessa la ciutadania del país, i així decideix que interessen més unes coses que altres. Encara que hi hagi coses com les retallades socials i les protestes que s’organitzen que interessen, encara que no informin, perquè afecten tothom.
I és per tot això que no he pogut deixar de relacionar aquesta reflexió amb el que aquests dies estem coneixent al voltant de Wikileaks. Aquests dies estem sent informats d’algunes coses que tots intuíem, però que no se’ns deien. El que s’està difonent per la xarxa, a través de Wikileaks, escapa als controls dels aparells de poder, però un cop s’ha difós acaba sent publicat en els mitjans convencionals, els mateixos que ja eren coneixedors de la notícia però que no l’han publicada fins que ha sortit a la llum a la xarxa.
He rebuscat al diccionari el significat de Wikileaks i he trobat que estem davant d’una paraula composta: wiki i leaks. Sembla que wiki ve de wiki-wiki, que és com s’anomena un autobús llençadora a Hawai (per això Wikipedia es tradueix com “accés directe a la informació”). I leaks es tradueix com gotejar, esquitxar, tot i que en “slang” es pot traduir per “pixar-se”. Bé, que cadascú hi trobi el significat. La qüestió de TV3 pot ser més complicada ja que l’adjectiu de la nostra no s’adiu gaire amb la pràctica, a menys que la nostra vagi precedida per “la cosa” i no crec que en sigui el cas.
En fi, en moments de crisi profunda, no només econòmica sinó sobretot de valors, de polítiques, fóra bo disposar de mitjans informatius més crítics i objectius a l’hora de descriure la realitat i les propostes dels governs. Han de créixer les alternatives al pensament únic que volen controlar.
Si el Govern vol imposar unilateralment l’allargament de la vida laboral als 67 anys sap que es pot trobar amb una important contesta social. Si això passa, cal que se’ns informi bé del que hi ha, que se’ns permeti explicar altres propostes i que es doni la cobertura informativa suficient a les convocatòries de protesta que s’organitzin, perquè la ciutadania, els treballadors i treballadores, puguin lliurement decidir el seu posicionament un cop ben informats.
El blog d'en Joan Carles Gallego 
Deixa un comentari