Retallar o reparar

Si el que defineix una organització social és la garantia d’assegurança dels seus membres en la infantesa, davant la malaltia i en l’envelliment, tot sembla indicar que les bases materials que la configuren comencen a fallar. Encara no fa 100 dies que tenim nou Govern i ja s’han anunciat retallades pressupostàries en el sistema educatiu, sanitari i en l’atenció a les persones dependents.

Pel que fa al sistema educatiu hem conegut tant la congelació del programa d’introducció dels ordinadors a les aules com la congelació de les plantilles i de les construccions escolars. No serà fàcil atendre amb la plantilla actual els més de 20.000 nens i nenes que el setembre s’incorporaran de bell nou al sistema educatiu.

Pel que fa al sistema sanitari ja s’ha anunciat una retallada del pressupost d’un 10% amb la consegüent reducció en les plantilles que comportarà la no substitució de les absències i, per tant, incrementar la càrrega de treball dels professionals, l’augment de les llistes d’espera i la pèrdua de qualitat, a més d’una important reducció en inversions (obra nova i manteniment d’equipaments).

En relació amb l’atenció de les persones dependents, s’ha anunciat que les dificultats econòmiques han de comportar una aturada en l’aplicació de la llei i, per tant, no es compliran les expectatives creades (legals) en relació amb els serveis que s’han de posar a disposició de les persones amb dificultats d’autonomia personal

El Govern utilitza l’alarma que ell mateix ha activat en relació als comptes públics de la Generalitat, per justificar (o és una excusa?) unes retallades socials que deterioren els serveis públics. Es corre el perill que aquests serveis que juguen un paper d’assegurança, de prevenció, de promoció, del conjunt de la societat i que faciliten uns nivells de cohesió social importants, s’acabin devaluant i s’obri una via per la seva mercantilització, convertint-los en negocis privats que persegueixen un objectiu econòmic i no la cohesió social.

La promoció d’allò públic ha estat un mitjà per assolir una societat més justa, més cohesionada, amb reconeixement de drets, preocupada de tothom, també dels més desafavorits. Tirar enrere un model de provisió de béns i serveis públics, que encara estava en fase de construcció, pot generar inseguretat en el present i incertesa vers el futur i augmentar la desconfiança en les formes d’organitzar la vida social. El que no es dedica a prevenir s’ha d’aplicar a reparar, i l’educació, la salut i l’atenció a la dependència són maneres de prevenir, de cohesionar. Avui la disjuntiva no pot ser menys Estat (o menys sector públic) i més mercat, sinó que ha de ser més Estat per més igualtat, més llibertat, més cohesió.

Els retalls d’avui poden acabar convertint-se en més despesa en reparacions demà, dels costos de la fractura social d’una societat més desigual. Potser el Govern hauria d’invertir els esforços en gestionar el sistema amb eficiència per fer-lo sostenible, en comptes de generar un estat d’alarma pressupostària per aplicar les tisores a la despesa social.