De Downing Street a Wisconsin

Al Regne Unit es proposa posar en mans de la societat “civil” la responsabilitat de proveir els béns i serveis públics. Sota el concepte de “big society”, que ha encunyat el primer ministre David Cameron, es proposa deslliurar els poders públics de les càrregues socials que pressuposa garantir la provisió dels elements de protecció social propis de l’Estat del benestar.

A Wisconsin es proposa una reforma legal que suprimeix el dret a la negociació col·lectiva als treballadors i treballadores del sector públic. Es pretén acabar amb els drets sindicals i la capacitat d’interlocució i control que el seu exercici pot representar.

En ambdós casos l’excusa és la situació pressupostària, equilibrar el dèficit retallant despesa. Els arguments de fons són els de sempre: l’Estat del benestar és insostenible en l’actual forma i cal reformar-lo (o desmuntar-lo?); el sector públic és burocràtic, i per tant ineficient, i la privatització permet més flexibilitat i donar servei a un cost menor; un sector públic més prim permet abaixar impostos i afavorir la capacitat d’estalvi i l’incentiu a la inversió, etc.

Vells arguments que de tan sentits poden fer-nos creure que són certs, si no fos perquè no aguanten cap contrast seriós amb la realitat. Les privatitzacions no han millorat la prestació dels serveis, han comportat negoci privat i han augmentat l’exclusió i la inequitat en la provisió o la prestació del bé o servei. La discriminació salarial i la precarització laboral han introduït més carències en la prestació dels serveis i costos socials importants. La baixada d’impostos ha fet caure els ingressos públics, ha afeblit tant els nivells de cohesió social com la provisió d’equipaments i infraestructures públics, i l’estalvi privat resultant no s’ha invertit en l’economia productiva.

Malauradament aquesta és la lògica de les accions de Govern que des de fa un any se segueix a l’Estat i a Catalunya. Primer, el maig passat, s’imposen retallades retributives als empleats públics sense cap negociació i incomplint un acord signat pocs mesos abans. Ara es retalla l’assignació pressupostària dels diferents serveis públics que proveeix la Generalitat i s’anuncien privatitzacions. Tot en nom de l’equilibri pressupostari.

De ben segur que no estem gaire lluny de la necessitat d’organitzar una resposta àmplia i transversal, que posi l’accent en l’exigència de recuperar uns serveis públics de qualitat, per garantir una societat equitativa, que aposti per la integració, la cohesió social i la igualtat de drets. Els poders públics han de recuperar la seva capacitat d’intervenció com a element regulador del mercat, per garantir el seu funcionament i les regles de joc.