De promeses electorals

Fa uns quants dies que el Govern de la Generalitat ens vol vendre la supressió de l’impost de successions com una mostra inequívoca del compliment d’una promesa electoral. Potser també caldrà preguntar-li si entre les promeses electorals hi figuraven les retallades socials i de despesa en salut, educació i altres béns i serveis públics que ens estan regalant.

Si les retallades es justifiquen per la negativa situació pressupostària, no sembla lògic eliminar un impost que encara empitjorarà més el pressupost, ja que es deixaran d’ingressar més de 400 milions d’euros. L’eliminació de l’impost de successions afavoreix l’herència de les grans fortunes, que no arriba a l’1% de la població.
Amb 400 milions d’euros es poden fer polítiques públiques importants, que actuïn a favor de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació i que, a més, ajudin a cohesionar la societat. Justificar l’eliminació de l’impost de successions com el compliment d’una promesa electoral és una tergiversació interessada del joc democràtic. Aquesta mesura anava adreçada només a l’1% dels potencials votants, però al 99% restant no se’ns va proposar desmantellar els serveis públics, com estem veient aquests dies.

Sembla una mica absurd prioritzar ara la baixada d’aquest impost atesa la situació que estem vivint. En el que portem d’any hem vist l’anunci de tancaments d’empreses, pèrdues d’ocupació, frenada en la construcció d’equipaments i infraestructures, hem assistit a retallades salarials i de condicions de treball, no cobertura de vacants en determinats serveis públics i a increments abusius de les tarifes dels serveis bàsics. I tot i així, la promesa electoral que cal complir, és la baixada de l’impost dels rics? Probablement de les altres qüestions no van prometre res per tenir les mans lliures per fer i desfer.

Promeses o… “Parole, parole, parole”…