Diguem prou

Aquest dissabte vaig assistir a l’acte impulsat per SOS Racisme que tenia com a objectiu mobilitzar la societat contra la retallada de drets i llibertats i per construir una societat més justa i diversa. La convocatòria comptava amb el suport d’un nombre important d’organitzacions, entitats i persones, que compartim la necessitat de promoure una actitud antiracista activa, que aturi la deriva de retrocés en les fites socials que s’observa en sectors socials o polítics.

Darrerament assistim a l’increment del racisme en àmbits polítics, socials i legislatius. La crisi econòmica i la incertesa que aquesta crea en la societat, alimenten la utilització interessada del missatge de la por i de la inseguretat, facilitant així les retallades de drets i llibertats i la resignació davant l’increment de desigualtats. El discurs irresponsable de determinats líders d’opinió o partits polítics o determinades normatives que es dediquen a penalitzar la immigració, no fan més que alimentar el racisme convertint la immigració en el boc expiatori de la crisi. Unes actuacions que fan créixer la intolerància i la xenofòbia i que algú pot pretendre alimentar amb la perspectiva de treure rèdit en les properes eleccions municipals.

Per això l’acte del dissabte era necessari i socialment útil: evidenciar que hi ha un ample corrent social que no vol plegar-se de braços davant el deteriorament de la democràcia i la convivència. Potser els poders públics haurien d’assumir un paper clar de lideratge social d’aquests valors i d’aquestes idees. No oblidem que permetre el racisme i la xenofòbia, l’odi a l’altre, al diferent, és el germen del retrocés i de la restricció continuada de drets i llibertats.

Diguem prou ha estat també el compromís de nombroses persones i entitats. Moltes ho han expressat amb la mà oberta demostrant el seu desig d’aturar el racisme, les injustícies, el retrocés de drets. Mans que ens diuen prou a la desigualtat, a les fronteres internes, al racisme de doble moral, al no saber conviure, a la impunitat racista, a les mentides, a l’explotació laboral, a l’egoisme, a la mala política…