Paraula d’expert, paraula de…

Divendres passat el Govern de Catalunya va presentar un document elaborat per un grup d’experts i les conclusions que ell n’extreia en una cimera contra la crisi amb els grups parlamentaris i les organitzacions patronals i sindicals. Només les organitzacions patronals van felicitar el bon treball fet pels experts i van assumir les conclusions del Govern. D’entre els partits, el PP es va sentir reflectit en el document dels experts de forma àmplia, però no així per les conclusions, i la resta oscil·laven entre el rebuig parcial i el rebuig global.

Vull destacar, però, que d’un temps ençà s’està instal·lant la figura de “l’expert” per substituir el que abans era la “inspiració divina”, el “dictat autoritari” o la “proposta política”. Em sembla bé si el que es vol és substituir les dues primeres figures, però no per eliminar la responsabilitat de la tercera.

Espero que el Govern no cregui que la modernitat líquida (manca de valors referents) que se’ns vol instal•lar justifiqui fins i tot l’externalització o la privatització de la política, substituint-la per la gestió tecnocràtica d’opinions o mesures que suposats “experts” neutres i independents proposen. ¿No és la política el que ens proposa els fins socials a assolir? ¿No som la ciutadania que hem d’escollir democràticament entre diferents fins socials, o mitjans per assolir-los?

El recurs a l’expert configura un grau més de desresponsabilització dels governants. Però, que és un expert? ¿Hi ha neutralitat i independència en un grup d’experts? Segons el diccionari un expert és algú versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Neutre és allò que, de dues coses oposades, no és ni l’una ni l’altra. I independent, és la persona a qui plau tenir lliurement les seves opinions, actituds, etc. Tres paraules difícils de conjugar. El Govern ha emmarcat la cimera contra la crisi a partir d’un document de suposats experts, neutres i independents del qual s’extreuen propostes. Es fa difícil pensar que, en parlar de propostes econòmiques, socials, fiscals per persones “expertes” designades unilateralment pel mateix Govern, hi hagi neutralitat.

Sembla que el recurs als experts permet substituir la dinàmica del debat polític parlamentari o la concertació social entre empresaris i sindicats. Sembla que es vulgui sentenciar que el que diuen els experts és inamovible, encara que els experts hagin estat nomenats per algú que hi té interessos, i que les conclusions responguin només a les demandes d’una de les parts del conflicte. O és que no hi ha conflicte?

En tot cas, el paper dels experts és important, però no per substituir el lògic i democràtic paper de la política o la concertació social. Hi ha diverses maneres d’entendre la realitat, hi ha diverses maneres d’entomar els problemes, hi ha diversos interessos socials, hi ha diverses fites a assolir i prioritats. Per tant, potser el millor és el debat lliure de tot, buscar les síntesis possibles, si n’hi ha, consensuar el que es pugui i decidir finalment assumint la responsabilitat pròpia.

Com que va d’experts, què millor que…. els amics de les arts, amb l’home que treballa fent de gos.