En comptes de retallades, més ocupació, justícia, solidaritat

la insuficiència del pressupost públic com a justificació per a l’anunci de retallades en la provisió d’alguns serveis públics. Però per la manera en què s’anuncien els ajustos des de les diferents conselleries i els judicis de valor que projecten, sembla que més que una justificació la situació pressupostària està sent la perfecta excusa per iniciar un canvi en el model de provisió de béns i serveis públics. Tot indica que es vol passar d’un model universal, equitatiu i gratuït, suportat en una fiscalitat justa i progressista, a un model assistencial de mínims que sigui compatible amb l’aprimament fiscal que també proposen. En definitiva d’un model construït en base al reconeixement de drets de ciutadania a un altre on serem clients d’uns serveis fins ara garantits.

La situació econòmica de la Generalitat no és bona, però no justifica les retallades que s’estan fent. El dèficit pressupostari o l’endeutament públic no és derivat per una despesa excessiva o incontrolada en la provisió de béns i serveis públics, sinó que es deriva d’una crisi econòmica provocada per la fallida d’un sistema financer sense escrúpols que va alimentar una bombolla immobiliària de la qual entitats financeres i grups especuladors van treure profit. Impulsar una política pressupostària restrictiva, retirar inversió pública, reduir salaris, destruir ocupació pública, no ajudarà a activar l’economia, al contrari: farà caure la demanda interna i desincentivarà la inversió privada allargant la sortida de la crisi econòmica i la recuperació de l’ocupació. Només reforça la lògica que ens va dur a la crisi actual, als sectors que aposten per un model de més mercat i menys Estat i que volen aprofitar la crisi per desregular, mercantilitzar i individualitzar les relacions socials.

El problema del pressupost no està en la despesa, sinó en l’ingrés. És ací on s’ha d’actuar amb major voluntat i claredat de propostes i mesures. No és possible que mentre s’anuncien les retallades públiques, el Govern vulgui suprimir l’impost de successions, un impost que afecta a menys de l’1% de la població, la més rica, i que suposa un ingrés previst d’uns 450 milions d’€, o que es reclamin rebaixes fiscals a les rendes de capital, l’impost de societats o d’altres figures. No és possible que mentre s’empitjoren les condicions de treball i la consegüent qualitat dels serveis públics es mantingui un alt nivell de frau fiscal i d’economia submergida. El que es deixa d’ingressar es calcula en uns 17.000 milions d’€. El repte és lluitar contra el frau i l’economia submergida, però sobretot impulsar una fiscalitat més justa que abordi la manca de proporcionalitat en la contribució als ingressos públics de les rendes de capital, dels alts nivells retributius, de les grans fortunes, de les activitats especulatives, etc. I no una política desfiscalitzadora que el que vol es desmuntar un model de provisió de béns i serveis públics que ens vol apropar a l’Estat del benestar.

Les coses s’han de fer d’una altra manera. El Govern s’ha de comprometre amb l’ocupació, la justícia i la solidaritat. Crear ocupació pública permet fer front a l’atur i reactiva l’economia i garanteix la qualitat dels serveis públics. S’aprofundeix en la justícia social amb unes polítiques públiques que no facin recaure en els sectors més febles de la societat els costos d’una crisi que no han provocat, i impulsant una fiscalitat justa, que combati el frau i l’economia submergida i que no sigui condescendent amb els sectors més poderosos de la societat. Les societats són més solidàries quan els poders públics ajuden a les persones en risc derivat dels alts nivells d’atur, proveeixen de forma universal i gratuïta els béns i serveis públics que configuren l’Estat del benestar i garanteixen la cohesió social.