Els de la pancarta

Sí, sóc dels de la pancarta, no ens hem d’enganyar. Ho sento, però no hi puc fer més i si toca, toca. O més ben dit, quan toca, toca. I ara toca. Altres vegades (massa potser?), ha tocat i també ho he fet. I igual que jo molts i moltes més som els de la pancarta, els que hi anem al costat, darrere, agrupats, barrejats, cridant, cantant o xerrant. I amb la pancarta hem volgut demostrar que som gent seriosa, preocupada pel país, disposada a fer-lo avançar. I de tantes vegades com ho hem fet i, de tants i tantes que hem estat, hem anat fent avançar drets, hem trencat injustícies, hem qüestionat privilegis… Potser bona part del país que tenim s’ha escrit en les pancartes, amb la gent que hem sortit amb les pancartes.

Això és el que he pensat avui de bon matí en llegir les declaracions del senyor Duran i Lleida que recull un diari: “Nosaltres no som ni els de la pancarta, ni els de la manifestació, som gent seriosa que treballem per tirar el país endavant”. Després de llegir-ho m’han agafat més ganes d’anar a la manifestació de l’1 de Maig, perquè si no ens movem i si no exigim que les coses es facin d’una altra manera, aquesta “gent seriosa que vol tirar endavant el país” l’acabarà d’enfonsar.

725.000 persones aturades palesen que el problema social i econòmic del país és l’atur i la manca d’activitat i que, per fer-hi front, les retallades no són la resposta útil, no en són l’antídot. Al contrari, retallar inversió i despesa pública, i renunciar a més ingressos és com apagar foc amb gasolina. Això és el que avui deia la pancarta. La pancarta necessària per fer que el Govern entengui que les coses s’han de fer d’una altra manera.

I això és també el que el proper 14 de maig es planteja reclamar l’ampli moviment ciutadà, format per entitats veïnals, usuaris de la salut, associacions de pares i mares d’alumnes, consumidors, persones afectades per les hipoteques, plataformes per la cultura, organitzacions de cooperació, entitats del tercer sector social, organitzacions sindicals, estudiantils, professionals, etc. El 14 es desplegarà una immensa pancarta que dirà “No a les retallades, en defensa dels serveis públics” perquè es vegi que hi ha molta gent que vol que aquest país tiri endavant amb la immensa majoria i que tiri endavant en un sentit de progrés, que vol que el model social de drets i garanties eviti que les diferències d’origen es converteixin en desigualtats socials, que vol tenir una societat més saludable, més educada, més i més segura, i això es garanteix preservant els serveis públics, la seva qualitat i la seva provisió, i no retallant-los.

De tota manera, el Sr. Duran i Lleida pot dormir tranquil. Els de la pancarta som gent seriosa i som bona gent. Si de cas, també pot utilitzar una de les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, que diu que pancarta és ‘butlla pontifícia dels segles XI-XII que inclou i confirma els béns d’un monestir o d’una església’. A mi no m’agrada tant, però, si a ell el tranquil·litza, que se la quedi. Jo continuaré amb la pancarta per tirar endavant i espero que molt ben acompanyat amb la bona gent del país.

Com que parlem de pancartes i és 1 de Maig, res de millor que la cançoneta ad hoc