El 14 a les 11… perquè…

El proper dissabte 14 a les 11, a la plaça de Catalunya de Barcelona, un gran nombre d’entitats i associacions convoquen una manifestació amb el lema “Prou retallades! Els nostres drets no es toquen”. La manifestació vol deixar clar el rebuig social a les retallades pressupostàries anunciades, que posen en perill tant la provisió com la qualitat dels serveis públics, de salut, educació, atenció i seguretat. El manifest convocant deixa clara la voluntat de defensar un model de serveis públics que ha de garantir la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania i que ha d’evitar, també, que la cultura desaparegui gairebé totalment de l’àmbit públic. Les retallades en l’ensenyament públic, l’eliminació d’un sistema nacional de salut eficient o l’afebliment general dels serveis públics poden generar fractura social i l’exclusió de les persones més febles de la societat. El manifest també es declara en contra de la campanya de desprestigi dels treballadors i treballadores dels serveis públics.

Si l’origen de la crisi rau en un model de globalització econòmica basat en un mercat sense regles ni controls, no podem sortir-nos-en reforçant aquest mateix model, en què la cobdícia d’uns pocs només pot avançar a partir de la pèrdua de drets de la majoria. Avui és evident que els efectes de la crisi es tradueixen en la destrucció de l’ocupació i de l’activitat econòmica, i les úniques receptes que ens proposen són abaixar salaris i condicions de treball i retallar despesa pública i social. Però sabem que hi ha altres maneres de fer les coses. No és abaixant costos laborals i disminuint la despesa pública com sortirem de la crisi. Calen altres polítiques, que recuperin el paper de l’Estat en l’economia i els drets del treball a l’empresa. Els problemes pressupostaris no tenen una única resposta en la despesa. L’equilibri s’assoleix també augmentant ingressos públics amb una fiscalitat més justa, progressiva i solidaria, en què els que més tenen, més contribueixin, i així es redistribueixi la riquesa. La solvència de les entitats financeres requereix compromisos concrets d’aquestes per fer fluir el crèdit a l’economia productiva, penalitzant les pràctiques especulatives, els paradisos fiscals i els sistemes retributius dels directius. La millora de la competitivitat de les empreses no rau en els baixos costos laborals sinó en el treball qualificat, estable, amb drets i segur, que facilita la innovació.

Per això, el 14 és important anar/ser a la manifestació. Perquè es poden fer les coses d’una altra manera. Perquè no és cert que sigui inevitable retallar despesa, perquè no és cert que els serveis públics estiguin sobredimensionats, perquè no és cert que siguin ineficients, perquè no és cert que la gent n’abusi. Perquè no és cert que estiguin obligats a fer-ho. Perquè no és cert que els serveis públics siguin una càrrega per sortir de la crisi. Perquè la despesa pública social a Catalunya és de les més baixes de l’Estat i d’Europa, perquè podem millorar la provisió de béns i serveis públics, i la seva qualitat. Perquè amb la depesa social es promou ocupació i activitat econòmica, perquè la millora de la cohesió social és font d’atracció d’inversions, perquè hi ha marge de millora en la contribució fiscal de les rendes més altes. Perquè és just disposar d’un model d’estat del benestar que contribueixi a fer que les diferències d’origen no es converteixin en desigualtats socials. Perquè el dret a la igualtat avança amb la igualtat de drets. Perquè avui l’educació, la salut, l’atenció o la seguretat són drets de ciutadania.

El 14 a les 11… perquè vull…