El 14 de maig també ajuda a construir l’Europa social

Del 16 al 19 se celebra a Atenes el Congrés de la Confederació Europea de Sindicats (CES). Aquesta cita té lloc en un moment important per al conjunt del moviment sindical europeu, atès que l’estratègia política que està duent a terme la Unió Europea (UE) per fer front a la crisi, a través del Pla de governança i del Pacte per l’euro, reforça les polítiques nacionals basades en els ajustos pressupostaris i la pressió a la baixa dels salaris i les condicions de treball, de manera que qüestiona molts dels drets laborals i socials que semblaven consolidats. Aquestes polítiques comporten el creixement de les desigualtats socials i l’augment de les zones d’exclusió i pobresa a la UE, i posen en perill el model d’estat del benestar, un model que ha garantit durant dècades creixement, desenvolupament i alts nivells de cohesió i benestar social. Per als més de 23 milions d’aturats i en especial per a la població jove, que, com aquí, és qui pateix l’atur amb més intensitat, les respostes que es donen no fan albirar ni una ràpida sortida de la crisi en termes de reactivació econòmica, ni de creació d’ocupació de qualitat ni de més i millor protecció i acompanyament.

Davant d’aquesta realitat cal reforçar la capacitat del sindicalisme europeu per mobilitzar-nos davant aquesta manera de construir Europa en contra dels interessos de la ciutadania. Les respostes d’àmbit nacional en funció dels problemes locals, que cal no oblidar ni renunciar-hi, han d’articular-se en una estratègia comuna per a la construcció de l’Europa social, reclamant mesures que consolidin, reforcin, millorin un model social basat en la plenitud dels drets de ciutadania i dels drets laborals. Europa ha de seguir construint-se amb un model social dinàmic i fort, basat en la plena ocupació, el creixement sostenible, la igualtat, els drets fonamentals, la negociació col•lectiva, el diàleg social, els serveis públics d’alta qualitat, la protecció dels migrants i les minories i la promoció de la solidaritat internacional. En contra de les tesis neoliberals que avui impregnen les decisions de la UE, l’existència d’un sistema de drets i garanties no és incompatible, sinó que reforça i potencia un creixement econòmic competitiu i la generació d’ocupació suficient i de qualitat.

Sens dubte, la manifestació d’aquest 14 de maig celebrada a Barcelona i convocada per centenars d’associacions i entitats, i amb la important presència i el compromís del sindicalisme de classe i nacional, indica que les polítiques de retallades de drets no tenen consens social i que és necessari abordar sortides de la crisi més equilibrades i solidàries, que garanteixin un futur de cohesió social i més igualtat. Els representants polítics han d’escoltar i han de prendre consciència que cal articular estratègies consensuades per fer front a l’actual primacia dels “mercats” i al poder de les entitats financeres i grans grups multinacionals. No podem deixar que les finalitats de la política les determinin només aquells que pensen en termes de compte d’explotació i no tenen present el desenvolupament ple de la persona en un món que volem humà, just i sostenible. La manifestació del 14 ha estat un èxit de participació i explicita una voluntat majoritària perquè les coses es facin d’una altra manera. El Govern ara ha de retirar les retallades pressupostàries plantejades i obrir els marcs de negociació on es puguin concertar mesures de reequilibri d’ingressos, de racionalització de despesa, de priorització i temporalització, de creació d’ocupació i reactivació econòmica, en definitiva, mesures equilibrades i solidàries que no es basin en les retallades de drets socials.