Austeritat o retallades

Publica avui El Periódico una enquesta segons la qual hi ha un percentatge important de la població, un 53,8%, que considera necessari el Pla d’austeritat, però també ens diu que majoritàriament, un 69,8%, la població rebutja les retallades que s’estan fent i només el 22,3% les defensa. Els més comprensius amb la política d’austeritat són, segons l’enquesta, els més grans de 60 anys, els ciutadans amb nivells d’estudis alts i els simpatitzants de CiU. Per contra, el rebuig contundent a la tisorada és dels joves, amb un 76,9%. I una majoria, un 43,6%, considera que tot això és conseqüència de la crisi.
L’enquesta constata la consideració diferent entre austeritat i retallada, comprensió per a una, rebuig per a l’altra. D’entrada, sembla lògica la posició: una és abstracta i l’altra és concreta. Però una i altra avui estan connectades. Tot i que la concreció de l’austeritat no necessàriament ha de ser retallar béns i serveis bàsics, com sembla que és l’opció presa a casa nostra. Es pot ser auster però no es vol ser més desigual.

El discurs de l’austeritat ha arribat a reeixir de manera tan clara entre la majoria de la població, que l’hem acabat interioritzant com a culpabilització de la crisi. Ens van repetint que la crisi és el fruit d’haver viscut per sobre de les nostres possibilitats, i per això ara ens hem d’estrènyer la bossa. Aquest és un discurs interessat i fals, ja que amaga els autèntics responsables de la crisi, els que durant els anys de creixement s’han aprofitat del guany ràpid de l’especulació gràcies a la circulació de diner barat que inflava la bombolla immobiliària i descapitalitzava l’economia productiva. Són els que ara, a més, volen dirigir la sortida de la crisi a favor dels seus interessos. Mentre ens parlen d’austeritat, no només retallen despesa pública social sinó que sobretot obren la porta a noves privatitzacions de serveis públics, introduint més mercat en la provisió de les necessitats socials i aprimant les regulacions i el sector públic. Per això han elaborat la Llei òmnibus, per mercantilitzar més esferes socials. (L’últim: reclamar la transferència de la propietat dels edificis dels hospitals públics i anunciar-ne la venda al sector privat, al qual se li pagarà el lloguer per a ús públic. Que barroer!!!)

Sabem que la política d’austeritat basada en les retallades no permetrà recuperar l’economia ni beneficiarà la majoria de la població. Ja ho vam dir quan va arribar la crisi, que el mercat sense regles ni controls no és eficient a l’hora d’assignar recursos ni just a l’hora d’atendre necessitats socials ni fer avançar la igualtat. Per això el rebuig a com es fan les coses, rebutjant les retallades i exigint reformes fiscals per augmentar els ingressos públics en comptes de retallar despeses, i reclamant més regles i controls a les entitats financeres perquè dinamitzin l’economia productiva. (Potser per això fóra bo saber què passa amb el Sr. Botín i els milions dipositats en bancs suïssos i saber quins són els 659 contribuents que tenen comptes -o són contes?- oberts en aquest país o a altres paradisos fiscals. Quants diners no han pagat a Hisenda?)

Tornant a l’enquesta, és clar que una part de la població pot entendre que cal austeritat, però la majoria no accepta les retallades. Potser l’austeritat és un valor positiu i la retallada és negatiu? El Sr. Mas faria bé de consultar sobre les retallades. Millor governar amb la gent.