Llegint enquestes i altres herbes

Aquests dies he llegit el Baròmetre d’Opinió Política que realitza el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, fet durant els primers dies de juny i que informa de l’opinió de la ciutadania sobre diverses qüestions. Els mitjans de comunicació han destacat sobretot l’evolució de la tendència de vot a les diferents opcions polítiques, de qui guanyaria les eleccions si fossin demà o com evoluciona el sentiment independentista del país. L’estudi publicat, però, dóna més informacions.

L’enquesta, una vegada més, posa en evidència que avui la principal preocupació de la ciutadania és l’atur i la precarietat, preocupació que ha passat d’un 6,5% el juliol del 2007 al 51,5% el juny del 2011. Aquest és de llarg el problema més important que apareix, seguit, per ordre de preocupació, de la situació econòmica i la insatisfacció amb la política.

Pel que fa a la situació econòmica de Catalunya, majoritàriament es valora com a molt dolenta o dolenta, es considera que estem pitjor que fa un any i no es preveu cap millora a curt o mitjà termini. Quasi la meitat dels enquestats, el 45,3%, diu que la seva situació personal és pitjor que fa una any. No estem bé i no confiem que millori.

Sobre la situació política estem igual que fa un any: la majoria considera que és dolenta o molt dolenta. En relació amb l’actitud vers la política, es constata que hi ha una majoria de gent interessada en la política (només un 15,1% diu que gens i un 28,6% poc), i aquesta majoria confessa que discuteix amb molta o bastant freqüència de política. Però es considera poc satisfeta (48,6%) o gens satisfeta (17,7%) amb el funcionament de la nostra democràcia. No hi ha passotes, hi ha descontentament.

El Govern ha de llegir bé el Baròmetre d’Opinió, saber què pensa la gent i donar-hi resposta. Si només llegeix l’evolució de la intenció de vot no farà més que augmentar el descrèdit de la “política”. La mateixa enquesta ho confirma, amb un altíssim 81,6%, que creu que “els polítics no tenen en compte el que pensa la gent”.

Fa temps que sabem que les reformes o les retallades pressupostàries que impulsen els governs del nostre país no creen ocupació ni combaten la precarietat, no reactiven l’economia i empitjoren els drets socials i laborals. Però el Govern segueix insistint en les receptes i en la manca de diàleg social. És per això que hem de mantenir la pressió sobre l’actuació del Govern, sobre el debat pressupostari i sobre les reformes en tràmit parlamentari, per evitar nous retrocessos de drets.

Però al costat de la denúncia, de la proposta, de la pressió, de l’exigència de negociació, hem de reclamar espais de consulta ciutadana perquè puguem decidir en relació amb qüestions d’interès general. Quan es fa evident, com passa ara, la distància entre els governants i la ciutadania, el millor es donar veu a la ciutadania. El mateix Baròmetre d’Opinió confirma que quan es demana prioritzar entre diverses qüestions plantejades la màxima prioritat és “augmentar la participació dels ciutadans en les decisions importants del Govern”, seguida de “combatre la pujada dels preus”, opcions que superen d’altres com “mantenir l’ordre al país” o “protegir la llibertat d’expressió”.

Hem de reclamar al Govern que pregunti sobre les retallades i sobre les opcions de privatització plantejades aquests dies. L’Estatut d’autonomia preveu les consultes ciutadanes i una llei del Parlament les regula. Que la posin en marxa o caldrà impulsar una consulta popular.