Distreu-me amb l’enganxina!!!

Quan vaig llegir la crida del portaveu del Govern a posar-nos l’enganxina CAT per tapar la E de la matrícula de cotxes, motos, camions i busos, el cap se’m va posar a rodolar per buscar-ne l’explicació. Diverses de plausible se me’n van ocórrer: la fabricació d’enganxines, es fa a casa nostra?, serà una nova forma recaptatòria per augmentar els ingressos públics?, formarà part d’una estratègia orientada a desestressar els treballadors de la tensió de la crisi?… Hipòtesis de l’absurd? Vegem-ho.

Hipòtesi 1. Promoure tapar la E amb una enganxina que posi CAT té un efecte econòmic directe en el sector de l’enganxina (especialment per al propietari del negoci), amb un clar efecte multiplicador per a l’economia del país. Aquests darrers temps havia baixat el militantisme sobre les matrícules dels cotxes, un cop passat l’impuls inicial en relació a la polèmica generada per l’absurda decisió del darrer Govern Aznar d’amagar, sota l’uniformisme de la matrícula, la realitat plurinacional. Amb el PP fora del Govern espanyol, amb el debat estatutari tancat (és un dir) i amb els reptes socials oberts a Catalunya, sembla que la qüestió de l’enganxina, sigui el CAT o l’ase, havia perdut impuls. Això ha provocat la caiguda de demanda d’enganxines, cosa que comporta la caiguda d’activitat de les empreses productores, amb la consegüent baixada de beneficis, que no s’han recuperat malgrat els ERO aplicats, tot i que inicialment es va aprofitar per abaixar els sous adduint un problema de productivitat, tot i que és clar que és una caiguda de demanda. I com que la pèrdua d’activitat va provocar també problemes a les empreses proveïdores de paper, pega i pintura… arribo a la hipòtesi que el Govern vol reactivar l’economia del país promovent un augment de la demanda amb un “pla renove” d’enganxines, el qual, atesa la difícil situació econòmica del país, no es farà mitjançant un incentiu econòmic (com es va fer amb els cotxes) sinó que s’utilitzarà la motivació emocional que segons estudis dels “millors” (economistes off course) del Govern donarà molt bon resultat.

Hipòtesi 2. Promoure la col•locació de l’enganxina CAT sobre la E té un efecte positiu per als ingressos públics, ja que la recaptació neta de les multes imposades pels mossos d’esquadra es quedarà íntegrament a Catalunya. Sabem de sobres que la Generalitat està molt preocupada pel dèficit, la preocupa més que l’atur, l’educació o la salut. I sabem que per enfrontar-s’hi només ha aconseguit que el Parlament li aprovi retallar despesa i inversió pública i suprimir l’impost de successions. Per això ara pensa que és possible equilibrar el Pressupost també per la via dels ingressos, però no a través de nous impostos sobre les grans fortunes o actuant sobre el frau fiscal, sinó aplicant mesures fiscals que comportin una satisfacció en el contribuent. Així el caràcter recaptatori de la possible multa per infracció d’una norma (modificar la matrícula) pot ser viscut pel subjecte multat com quelcom positiu en ser valorat com una contribució al sacrifici i no com una sanció. I així es compensa la pèrdua d’ingrés derivat de l’eliminació de l’impost de successions que va fer el Govern, ja que, malgrat tenir capacitat normativa sobre l’impost i poder incorporar el 100% del que es recapti als Pressupostos de la Generalitat, mantenir aquest impost molestava un petit sector de la ciutadania de Catalunya, aquest 6% que té més poder econòmic. Així amb la recaptació de les multes s’evita que paguin més els més rics, i que aquests s’enfadin amb el Govern, ja que qui pugui ser multat ho haurà autodecidit prèviament. Sempre s’està a temps de demanar a Trànsit que multi els cotxes de menys de 1.600 cc. si veiem que hi ha algun sector social que remuga per la mesura

Hipòtesi 3. La substitució de l’enganxina permet desestressar els treballadors i treballadores. Certament, mentre vas a comprar-la i la col•loques o quan vas conduint pendent de la persecució dels mossos, les persones no estarem pendents de les retallades de drets laborals i socials que s’estan aplicant. Sap el Govern que totes les contrareformes que s’estan aplicant (la laboral, la de la negociació col•lectiva) i les retallades pressupostàries sobre salut, educació o serveis socials, són mesures inútils econòmicament per sortir de la crisi i injustes socialment perquè afecten els sectors més febles de la societat. Sap que davant aquesta lògica política hi ha un conflicte social obert on uns, la majoria de la societat, exigim recuperar drets i que les mesures per fer front a la crisi siguin equilibrades i solidàries i no que beneficiïn només aquesta minoria que s’està aprofitant de la crisi que ells mateixos han provocat. I potser davant el conflicte social que ens té preocupats perquè ens genera pèrdua d’ocupació, pressions a la baixa en les condicions de treball, pèrdua de poder adquisitiu de salaris i pensions i menor accés i qualitat en els serveis públics, ens vol distreure amb preocupacions més banals com posar i treure enganxines, jugar al gat i al ratolí davant les possibles multes o culpabilitzar els governs que fan les polítiques que el Govern d’ací aplaudeix però que no ens deixen posar l’enganxina. En fi, pot ser una altra hipòtesi.

De ben segur que aquest joc d’hipòtesis es pot allargar. Estic convençut que Catalunya ha de seguir avançant com a nació, amb més i millor autogovern, amb capacitat de decidir sobre el seu futur i amb major suficiència fiscal. Però no crec que el debat de les enganxines toqui ara. Avui el primer repte del país es posar totes les capacitats d’autogovern que ens dóna l’Estatut vigent (i n’hi ha, sigui la renda garantida de ciutadania, la decisió sobre l’impost de successions, el control de l’economia submergida o el frau fiscal, o l’impuls de polítiques industrials, entre d’altres) al servei de la gent, especialment de qui més està patint la crisi. Ara no es tracta de decidir quina enganxina li posem al cotxe, sinó quina Catalunya volem, si creiem que hem de desmuntar l’actual model social de provisió pública de béns i serveis o si volem una societat mercantilitzada amb menys regles i controls sobre l’educació, la salut o l’atenció a les persones. Si volem un país solidari i compromès amb el desenvolupament econòmic i social del món i el respecte a l’entorn i al medi ambient o volem desmuntar les polítiques de cooperació i respecte al medi ambient. Si volem una Catalunya integradora i solidària, cohesionada socialment o si la volem xenòfoba, fracturada i assistencial. Si volem una Catalunya amb una fiscalitat justa, progressiva, on qui més tingui més pagui i es persegueixi el frau i l’elusió fiscal o si volem una fiscalitat de mínims i regressiva a partir de rebaixes i regals fiscals. Potser valdria la pena utilitzar conquestes d’autogovern com el dret a la consulta popular perquè puguem decidir què volem i quin model de societat volem.