Culpabilitzar el feble

Aquesta setmaneta sembla que s’ha destapat (tampoc és nou, és clar) tota la “pusil·lanimaneria” dels que manen. Va començar el president de la CEOE, Joan Rosell, demanant que s’actuï sobre els aturats perquè n’hi ha que “s’apunten a l’atur perquè sí” i l’ha acabat el president d’Unió Democràtica de Catalunya, J A Duran Lleida, dient que “a la gent no els hem de garantir diners per no treballar”. Coincidència casual?

Ja fa temps que veiem que hi ha un corrent d’opinió dominant que pretén culpabilitzar les persones aturades de la seva situació i se’ls trasllada tota la responsabilitat en trobar-ne la sortida. No es parla ni d’acomiadaments sense causa, o d’empreses que aprofiten la crisi per augmentar la taxa de guanys ajustant plantilles; ni de la qualitat dels serveis púbics d’ocupació o de la manca d’acompanyaments individualitzats (tutories i formació) per a la recol·locació. I, a sobre, s’estigmatitza com a “gandula” la persona aturada, perquè no vol treballar, o “fraudulenta” perquè prefereix cobrar el subsidi que buscar feina (mai ens diuen que estem parlant de l’assegurança que paguem/cotitzem per si perdem la feina per motiu no desitjat).

Amb aquest discurs es continua amb el procés de desresponsabilització dels poders econòmics i dels poders públics del que està passant. Ens repeteixen insistentment que la crisi és fruit d’haver viscut per sobre de les nostres possibilitats. Com si tota la ciutadania fóssim causants de la situació econòmica, obviant la irresponsabilitat del sistema financer alimentant la bombolla immobiliària i descapitalitzant l’economia productiva, o dels poders públics, que promovent rebaixes i regals fiscals van afeblir la capacitat recaudatòria del sector públic. I ara en culpabilitzar els aturats es vol obviar que són les polítiques de restricció de despesa pública i inversió i el tancament del crèdit per part de les entitats financeres el que impedeix que es reactivi l’economia i es creï ocupació suficient per donar cabuda a qui busca feina.

Segur que els Sr. Rosell i Duran Lleida saben que l’atur és la principal prioritat social, expressada en totes les enquestes d’opinió. Potser en comptes de culpabilitzar les persones en atur haurien de proposar accions que permetin crear ocupació perquè puguin tornar a treballar. Per crear ocupació avui no es poden seguir fent servir les receptes que ens han dut on som, desregulació i aprimament fiscal. Cal una altra política pressupostària, diferent a les retallades de despesa social i inversió pública aprovades aquesta setmana al Parlament, que, lluny de reactivar l’economia, contribueixen a una major depressió. Cal introduir més regles i controls en el paper de determinades activitats econòmiques, siguin de les entitats financeres, per controlar els moviments de capital i penalitzar l’activitat especulativa, sigui a les empreses per controlar l’economia submergida, l’elusió i el frau fiscal, o les pràctiques abusives en la fixació de preus o en l’incompliment de normes laborals o mediambientals. I cal incidir en el problema del dèficit públic no retallant despesa, sinó augmentant els ingressos públics, recuperant una fiscalitat suficient, amb una major proporcionalitat i solidaritat contributiva, especialment de qui més guanys obté de la riquesa que es crea.

Malauradament ni els pressupostos ni les tres lleis que substitueixen la llei òmnibus semblen anar en aquesta direcció. Tot apunta que s’aprofundeix en l’equació més mercat, menys sector públic, menys impostos. Una equació perillosa per a la cohesió i el progrés social. Un sector públic afeblit per les retallades i aprimat per la manca d’ingressos públics, no serà capaç de regular i controlar un mercat que s’ha mostrat ineficient a l’hora d’assignar recursos per satisfer necessitats socials o per millorar la cohesió social.