La política del dia a dia

Ja estic una mica fart de tanta insistència a fer-nos creure que la sortida de la crisi exigeix respostes tècniques ineludibles i que la política no hi té res a fer. Així m’ha revoltat que a Grècia la resposta a l’anunci d’un referèndum hagi estat la dimissió del Govern i el nomenament d’un nou govern de caràcter tècnic per gestionar els ajustos. El mateix m’ha passat amb el cas d’Itàlia, on la satisfacció per la dimissió d’en Berlusconi, per tot el que representava, no ha vingut de la pressió social sinó de la dels “mercats” i per la decisió de nomenar un govern de caràcter tècnic amb la responsabilitat de gestionar la sortida de la crisi. Sembla que ara l’única solució que hi ha és tècnica, no cal que pensem en diferents opcions polítiques.

Fa temps que sabem i denunciem que és la manca d’una autèntica governança democràtica de la globalització el que ha afavorit que aquesta hagi generat majors desequilibris i ens hagi dut a l’actual situació. La manca de regles i controls d’una economia globalitzada i la consciència que el mercat desregulat es torna ineficient són els elements que expliquen la situació en què ens trobem. És per això que bona part de les respostes que reclamem requereixen una major governança democràtica global, que sens dubte ha de començar per més Europa política, que acordi les regles i els controls necessaris per evitar les ineficiències i els desequilibris que l’economia desregulada genera. I això és més política a escala global, sí, però que ha de créixer també des de l’àmbit local. La solució tecnocràtica davant la profunditat dels problemes generats per la crisi no ens permetrà trobar una sortida equilibrada. La sortida tècnica té com a única finalitat recuperar els equilibris econòmics nacionals, però mantenint l’statu quo que ens hi ha dut.

Difícilment la gestió tècnica es pot assentar al marge d’una finalitat política. No hi ha resposta tècnica neutra, tota resposta té unes finalitats o altres, i això és política. No s’hi val que s’amaguin de suposades respostes tècniques el que són opcions polítiques. Aquests propers temps sentirem malauradament que només hi ha una solució als problemes que tenim, ajustos, contrareformes i retallades, que sense això no hi ha sortida possible. Però no ens diran que aquestes són solucions per mantenir una societat desigual, una societat desequilibrada, on uns pocs decideixen mentre la majoria restem al marge d’un procés de presa de decisions que ens dibuixen com a complex i difícil, a més de negre, que només poden entendre els “tècnics”.

Avui s’ha votat arreu del país, demà hom analitzarà les dades amb fruïció i en traurà les seves conclusions, inclosa la constatació de l’alta abstenció. La realitat, però, és que, com sempre, cal seguir empenyent, amb propostes i denúncies, amb mobilitzacions i alternatives, perquè la sortida de la crisi es faci al servei de la gent, de la immensa majoria de la gent, reformant allò que ens ha dut aquí, el que ha causat la crisi, i situant un horitzó de benestar i justícia social. I això és la política del dia a dia, la d’anar transformant les injustícies al centre de treball i a la societat. La democràcia, a més de votar cada quatre anys, és la capacitat de participar activament en la quotidianitat de la vida, en la construcció de les decisions que ens afecten, en l’establiment dels canvis en les regles del joc. Democràcia és votar, és participació, és negociació, és concertació. I això no es canvia per la inevitabilitat de la solució tècnica amb la qual ens volen adormir. Ara cal més política. Més implicació debatent, proposant i confrontant, organitzant les idees per transformar la realitat.