De fins i mitjans

Sóc dels que creu que el fi no justifica els mitjans. El millor és usar mitjans que al mateix temps que ajuden a assolir l’objectiu l’omplen de contingut en el procés gradual d’avenç. En aquesta apreciació moral hi podem coincidir molts. Però de ben segur que no tothom, ja que quan veig el dia a dia m’entren dubtes sobre l’ètica del comportament d’alguns moralistes socials o detentors del poder.

Faig aquesta reflexió arran de la proposta de col·lectius sindicals dels Mossos d’Esquadra de no emprar la llengua catalana com a vehicular en les seves declaracions per pressionar la Conselleria d’Interior. Crec que és un error i no puc compartir la proposta de parlar en castellà que han fet els col·lectius sindicals dels Mossos (inclosos el SME-CCOO). Crec que contraposar drets no és la millor manera de defensar els drets laborals. El català és patrimoni de tots els catalans i no és pot utilitzar com element de pressió. Els mateixos sindicats de mossos han rectificat la decisió i han reconegut l’errada que representa utilitzar aquesta mesura de pressió. En definitiva, el fi, la justícia de la reivindicació, no justifica la instrumentalització del català, que és un bé comú.

Però dit això crec que cal reflexionar també sobre l’entorn del conflicte i analitzar si el linxament mediàtic a què se sotmet determinats col·lectius (funcionaris, mossos, personal penitenciari, etc.) està justificat per se o ens vol situar acríticament en una part del conflicte. La radicalització no és l’essència del conflicte social, ho és la seva resolució. És la manca de resolució del conflicte, la manca de canals de negociació, l’arraconament d’un dels subjectes del conflicte el que porta a la radicalització. A hores d’ara tot fa dubtar que el Govern vulgui enfrontar-se al conflicte generat amb els empleats públics amb voluntat de resolució, de negociació, d’acord.

Ho estem veient aquests dies. El personal penitenciari, explicita un crit en defensa de la seva dignitat, cansats d’anys de negociacions, en què s’ha anat disfressant qualsevol millora laboral com a complement i no com a reconeixement de tasca feta, i ara se’ls vol treure. El mateix que amb el cos de Mossos, que es veuen sotmesos a noves rebaixes laborals sense marge de negociació i, a més, com si es tractés d’una broma de mal gust, se’ls comunica el canvi d’uniforme (malgrat les retallades), tot i que no es garanteixen les armilles de seguretat necessàries. O en el cas del personal docent, a qui es disminuirà la ràtio de professorat per aula i la flexibilitat organitzativa per atendre l’alumnat, de manera que empitjoraran les condicions de treball. Com ja està passant amb els treballadors de la salut, a qui s’ha augmentat la càrrega de treball en detriment de la qualitat de l’atenció. I podria seguir amb bombers, forestals, inspectors, personal del SOC, oficines d’atenció, etc. Amb la crisi com a excusa s’està qüestionant allò que té d’específic la feina dels diferents col·lectius (complements, ràtios, instruments, promoció, organització…) i se’ls sotmet a la doble retallada, la general com a treballador públic i la pròpia de cada col·lectiu. Sense confiança negociadora i sense horitzó de les mesures imposades, el desànim, el desencís, la desmotivació i el radicalisme caminen junts.

La qualitat dels serveis públics, de salut, educació, atenció, administració, seguretat, etc., està directament relacionada amb les condicions de treball de qui els presta. Per això, davant del fort atac que estan patint les condicions de treball d’aquests sectors, hi ha amplis sectors socials que veuen en l’acció del Govern una voluntat d’afeblir el sector públic. No justifiquen els problemes pressupostaris la profunditat de les mesures sinó voler cedir major protagonisme en la prestació d’aquests serveis als sectors mercantils. Això augmentarà la desigualtat social i la ruptura d’un model social d’estat de benestar que estàvem construint.

Per tot això, els sindicats del sector públic han convocat una protesta aquest dimecres, dia 18, a les 17.30, a la plaça de Sant Jaume a Barcelona. I la Plataforma Prou Retallades, formada per associacions, sindicats i moviments ha organitzat per a finals de gener, una manifestació per exigir una altra manera d’abordar la crisi, on les persones estiguin en el centre de la solució, garantint un model de cohesió social, impulsant la creació d’ocupació i la reactivació econòmica, i acabant amb les retallades, que només beneficien uns pocs i perjudiquen el conjunt de la ciutadania. El fi és sortir de la crisi amb una societat més justa i equilibrada. No s’hi val aprofitar l’excusa de la crisi per desmuntar drets socials i laborals, i construir una societat més desigual.

Acabo recuperant una cita de Martin Luther King que pot ajudar-me a explicar el que he volgut dir avui: “…està malament utilitzar mitjans immorals per assolir un fi just. Però… també està malament, encara pitjor, utilitzar mitjans morals per preservar un fi immoral”.