Ja n’hi ha prou, hi ha alternatives

Escoltar el ministre Guindos dir-li al comissari europeu Rehn que la reforma laboral “va a ser extremadamente agresiva… te va a gustar” és il·lustratiu del grau de submissió dels nostres governs a les autoritats europees. És per això que és important que el proper dimecres, 29 de febrer participem a la jornada d’acció a escala europea, convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) perquè hi ha una clara interrelació entre les retallades i la reforma laboral i les polítiques imperants a la UE.

Les manifestacions estan convocades per rebutjar les polítiques d’austeritat, els ajustos pressupostaris i les retallades socials que estan imposant des de fa dos anys les institucions europees, sota el dictat del Govern alemany. Com s’està constatant, això no només no ha reactivat l’economia sinó que ens ha dut a una nova fase de recessió econòmica. Unes polítiques que, a més, són socialment injustes i augmenten la pobresa i la desigualtat social. La reforma laboral és una peça més d’aquestes polítiques ineficaces, inútils i injustes que s’estan imposant a la UE. La crisi ha passat de ser una crisi econòmica a convertir-se en una crisi política i social.

Si l’atur és el principal problema a la UE (més de 23 milions, dels quals 5 milions són joves), aquestes polítiques ens deixen en un carreró sense sortida i ens endinsen cada cop més en la recessió. La caiguda del creixement econòmic avui ja no es pot imputar només a la inestabilitat financera sinó a la caiguda de la demanda interna provocada per les polítiques d’austeritat i els ajustos durs. Per això, la CES vol evitar que en la reunió del Consell Europeu de març s’imposin com a pilars del nou Tractat de la UE la disciplina fiscal i l’austeritat.

No és possible assolir uns comptes públics equilibrats a curt termini, calen objectius de dèficit i endeutament a llarg termini. Hi ha alternatives que consisteixen en polítiques fiscals justes, un impost de transaccions financeres, la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, un nou paper del BCE amb un control rigorós del sector financer i una posada en comú parcial del deute dels països de la UE, l’establiment dels eurobons, un pla europeu d’inversions sostenibles i un nou contracte social europeu que reforci el model social europeu i estableixi una carta de drets socials. No té cap sentit que per justificar la necessitat de la governança econòmica a la UE es restringeixin els mecanismes de negociació col·lectiva i s’ataqui el sistema de relacions laborals per pressionar a la baixa les condicions salarials, afeblir la protecció social i el dret de vaga, i privatitzar els serveis públics. Això només serveix per desmuntar el model social europeu.

Sabem que austeritat més retallades socials està sent molt negatiu per a l’activitat econòmica, però si a més hi afegim la reforma laboral la combinació és letal per al progrés social. La lògica d’aprimar el pes del sector públic i abaixar els costos laborals serveix per individualitzar les relacions socials i les laborals, ja que introdueix més desigualtat i més injustícia, però no serveix per corregir les febleses de la nostra estructura econòmica ni per modernitzar les empreses. S’afebleix l’educació i la formació, la recerca i la innovació, i les infraestructures sostenibles. I s’augmenta la precarietat i es fa del treball un recurs de baix cost i de lliure disponibilitat, de manera que es desincentiva la inversió en tecnologia i en innovació. Cal exigir un canvi en les orientacions de les polítiques que es fan. El 29-F tenim una altra oportunitat de sortir al carrer a denunciar la inutilitat i la injustícia de com s’estan fent les coses. Perquè ja n’hi ha prou i hi ha alternatives.