El 8 de Març de retallades i reforma

Aquest 8 de Març, mentre que el Congrés dels Diputats ha de votar la validació del reial decret de reforma laboral i iniciar el debat parlamentari, se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que com cada any actualitza la reivindicació de més polítiques d’igualtat entre dones i homes, reclama l’eliminació de tota forma de discriminació envers les dones i exigeix el desenvolupament d’un model social més just i igualitari. El 8 de Març d’enguany queda emmarcat per una reforma laboral que retalla drets a treballadores i treballadors, i precaritza les condicions de treball, i per les polítiques de retallades pressupostàries que desmantellen l’estat del benestar que estava en construcció. Un panorama de majors desigualtats socials i de gènere.

En qualsevol cas, el 8 de Març ens ha de permetre reflexionar sobre la realitat d’unes dades que evidencien la posició desigual de la dona en la societat i en el treball. A Catalunya (Anuari estadístic IDESCAT 2009), la taxa de risc de pobresa afectava un 20% de dones enfront del 16,7% dels homes, tot i que era entre les dones majors de 65 anys on aquesta taxa tenia xifres més elevades: un 28% de dones enfront d’un 21,3% d’homes. L’any 2011, segons un estudi de CCOO, el 21,4% de les dones ocupades ho està en contracte a temps parcial, mentre que entre els homes és del 4,7%. Mentre que les dones realitzen el 70% de les hores treballades al món, només reben el 10% dels ingressos salarials, sense comptar el treball familiar, domèstic i de cura, no remunerat, que al conjunt de l’Estat es calcula que és realitzat en un 80% per les dones. A Catalunya (dades IDESCAT 2006), les dones dediquen 21,3 hores setmanals a les responsabilitats domèstiques mentre que els homes n’hi dediquen 7,9; en canvi, al treball remunerat les dones hi dediquen 7,06 hores diàries enfront de les 8,26 que hi dediquen els homes. Pel que fa a la bretxa salarial entre homes i dones, segons un estudi de CCOO de Catalunya del 2011, a Catalunya l’esquerda encara és important: és del 24%, tot i l’evolució dels darrers anys des del 32,2% el 2004 i el 24,4% el 2008, a causa que les dones han millorat la seva integració i presència en el mercat de treball, però encara resten per eradicar els elements estructurals i més subjectius de la diferència. Segons dades de la Generalitat del 2009, les dones ocupen el 33,7% dels càrrecs directius enfront del 66,3% dels homes, mentre que les persones graduades universitàries són majoritàriament dones, un 58,8%.
Davant d’aquesta realitat, la reducció dels pressupostos destinats a polítiques d’igualtat, a la llei d’autonomia personal i a la llei de drets sexuals i reproductius, així com la supressió d’organismes d’igualtat i centres d’atenció per a les dones en situació de vulnerabilitat, i la política de retallades indiscriminada de la provisió de béns i serveis públics de salut, educació, protecció, atenció i seguretat, estan reduint els drets de les dones i posen en perill els avenços assolits els darrers anys. A més, s’imposa una reforma laboral regressiva i injusta, que incidirà negativament en les polítiques d’igualtat que s’estaven impulsant a les empreses, de manera que es desregularan i s’afebliran les polítiques de conciliació, fins a generalitzar la precarització laboral i la pèrdua de drets i tuteles de treballadors i treballadores.

Per això, aquest dijous, 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, serà important mantenir la reivindicació de més polítiques d’igualtat entre dones i homes en el treball i l’eliminació de tota forma de discriminació en el treball i en la societat. Hi ha alternatives per abordar la crisi a partir de la redistribució de la riquesa existent i de noves regulacions de drets i d’intervencions públiques. El “No a la reforma laboral” i el “Prou retallades” han d’emmarcar la diada.

El 8 de Març és vigília de la manifestació del diumenge 11 de març, en què hem d’omplir els carrers per exigir, de nou, la retirada de la reforma laboral agressiva i regressiva.
Malauradament, si no canvia res, el dia 8 el Congrés dels Diputats confirmarà la nul·la voluntat negociadora del Govern per esmenar la reforma, validarà el reial decret i iniciarà el tràmit per imposar la major agressió als drets laborals dels darrers anys. Si això es confirma, el procés de mobilitzacions contra la reforma tindrà un punt d’inflexió i el conflicte s’agreujarà, de manera que es convertirà en general i ampli, per evidenciar que ja n’hi ha prou de polítiques antisocials, de retallades de drets laborals i socials i de derives autoritàries.