Reguem l’arbre sec. Ni austeritat ni arbitrarietat

Quan en temps de sequera veus un arbre sec, penses que la millor manera de revifar-lo és regant-lo, amb aigua nova, fresca, viva. I començaràs a regar per la base, per la terra, allà on hi ha la immensa majoria d’éssers vivents, capaços de recuperar la força d’un tronc, que farà que l’arbre revisqui i torni a florir i a guarir-nos amb la seva ombra. No regaràs la cúpula, les fulles individuals que són dalt de l’arbre, en la posició dominant, perquè saps que les fulles absorbiran l’aigua però no contribuiran a revifar-lo perquè no la repartiran entre les altres fulles i branques ni el tronc. Si, a més, l’arbre està molt malalt podaràs les branques altes, les de dalt de tot, que es mengen la capacitat de reviure de tot l’arbre.

Això m’ho ha comentat en acabar la manifestació d’avui, 11-M, un company per indicar-me que hem d’explicar les coses de manera simple per fer-nos entendre. Que la crisi se soluciona garantint, alimentant els drets dels de baix, els febles, els treballadors, els aturats, els joves i els pensionistes, i que, per contra, dedicar-se a salvar la banca, augmentar els poders dels empresaris i els drets del poder econòmic a costa dels drets socials i laborals no ens porta enlloc.

Sembla, però, que ací davant la forta crisi econòmica i social que estem vivint s’està optant per altres mètodes. En comptes d’apostar per impulsar la demanda interna amb una política pressupostària equilibrada que utilitzi les capacitats recaptatòries per invertir i gastar en allò que pot ajudar a reactivar l’economia i crear ocupació, es prefereix aplicar una austeritat extrema que ens duu de nou a la recessió. Mentrestant, però, alimenten amb recursos públics les entitats financeres, afavoreixen els poders econòmics amb regals i rebaixes fiscals (el més evident, el cas de successions, aplicat pel Govern de Mas) i imposen autoritàriament l’eliminació de drets socials i laborals.

Sembla que no volen que l’arbre del treball, quan creixi, ho faci de manera equilibrada. Aprofiten la sequera per podar les branques dels drets i les garanties i reforçar les de l’arbitrarietat i la decisió unilateral. Què és, si no, el que pretén aquesta reforma laboral? La major agressió al dret laboral, deixant el treballador desproveït de garanties individuals i tuteles col·lectives i augmentant el poder unilateral de l’empresari per decidir sobre salaris i condicions de treball, facilitant i abaratint l’acomiadament, i deixant com a única perspectiva de futur a les persones aturades i als joves un futur de precarietat i sense drets.

Segur que el 29-M serà un bon moment per fer que el conflicte social s’expressi amb tota la seva força, per regar amb la major suma de voluntats les alternatives reals i fer que els governs entenguin que ni retallades socials ni reformes laborals són possibles, perquè ni són justes ni són útils.