Ens volen muts?

L’exigència de llibertat de l’Isma i el Dani, els estudiants detinguts el matí del 29-M, quan participaven en piquets de la vaga general, i del Javier és, a més d’un element de justícia, un crit d’alarma davant del perill d’involució en drets civils i llibertats democràtiques que estem vivint. El manteniment de la presó preventiva és injust i contrari a l’ordenament jurídic. Però malauradament s’inscriu en el creixent procés de retallada de drets, no només socials i laborals, sinó també civils, personals i polítics. Un context d’atac als drets civils i de pèrdua de qualitat de la democràcia.

Arran de la vaga general del 29-M, tant el Govern central com el de la Generalitat han iniciat una forta campanya de deslegitimació de la mobilització social i de qui la convoca, de desincentivació de la participació, de restar eficàcia a tota acció col·lectiva, i ara, amb les propostes de modificació del Codi penal, de criminalització de tota protesta. S’ha volgut crear una situació d’alarma social al voltant dels fets vandàlics de la tarda del 29-M que, amb la intenció primera de desviar l’atenció sobre el conflicte social existent, justifiqui un conjunt de mesures orientades a limitar llibertats civils fonamentals, com els drets de vaga, reunió o manifestació, i a endurir el Codi penal. Unes actuacions que posen en perill drets i garanties jurídiques de la ciutadania.

En el cas de l’Isma i el Dani la jutgessa que instrueix el cas considera, de manera absurda, l’existència de risc de fuga. Són dos estudiants sense cap mena d’antecedent judicial ni policial, amb un evident arrelament social i un excel·lent expedient acadèmic i personal, tal com han acreditat les autoritats universitàries i administratives. La presó preventiva és una mesura de caràcter excepcional que ha de fer-se compatible amb la presumpció d’innocència i que només pot aplicar-se observant de manera estricta les lleis. En cap cas pot ser utilitzada abusivament per decretar sancions prèvies al judici o per fets que prejutja que es produiran en el futur. És enormement greu que l’acte arribi a extrems tals com introduir qualificacions dels fets contradictòries amb l’informe policial o que se situï per sobre de les lleis, ja que consideraria un “error legislatiu” les reformes aprovades pel Parlament. Així justifica una mesura cautelar absolutament desproporcionada en relació amb els fets denunciats.

La jutgessa dicta un acte escudant-se en l’alarma social que interessadament es va voler crear al voltant dels fets vandàlics que es van produir la tarda del 29-M a la ciutat de Barcelona. Aquests actes, clarament rebutjables, són al marge de les massives manifestacions ciutadanes que es van realitzar arreu i no formen part de les formes de lluita pacífica que caracteritzen les lluites del moviment sindical i dels moviments socials i democràtics del nostre país. Són, però, el substrat material que els poders, de manera oportunista, utilitzen per construir un discurs cada cop més autoritari, on l’excusa de la seguretat s’utilitza per coartar la llibertat. Volen limitar drets i llibertats a l’hora que no es garanteix el dret a manifestar-se de manera lliure i pacífica.

És incomprensible que l’únic cas en què s’ha dictat acte de presó provisional sigui precisament el de dos estudiants. Els dos nois varen ser detinguts al matí i, per tant, al marge dels actes vandàlics de la tarda del 29-M, que són sobre els quals es construeix el discurs autoritari amb el qual la jutgessa justifica la presó preventiva. Pot ser que el que preocupi, cínicament, no siguin els actes vandàlics, sinó el fet que es tinguin objectius polítics, que s’estigui organitzat, que se sigui crític amb el sistema i es combati la injustícia. Tampoc és casualitat, ni és políticament neutre, el desigual seguiment informatiu donat als actes vandàlics i a l’empresonament dels dos estudiants.
En qualsevol cas, la presó preventiva de l’Isma i el Dani fa prou evident que ens trobem davant d’un perillós augment del discurs autoritari. Hem de combatre, també, qualsevol intent de retallar els drets democràtics.

Sense drets socials, laborals i polítics, on queda la ciutadania?