Algunes coses per a aquest Primer de Maig

L’1 de Maig és el Dia del Treball, que se celebra a tot el món i pretén deixar clar que la força dels treballadors està en la seva unió i en la seva acció. Aquest Primer de Maig, de nou, s’emmarca en un món global on encara hi ha enormes buits en drets humans i en drets laborals, en una crisi internacional que encara no ha estat superada i que reclama reforçar l’estratègia sindical de la Confederació Sindical Internacional (CSI) reivindicant un govern democràtic mundial que introdueixi regles i controls a la globalització, tant del sistema financer internacional com de les regles per garantir el treball digne arreu.

En aquest context, el projecte europeu s’està afeblint, perquè les polítiques d’austeritat sense estímuls al creixement, dictades pel Consell de la Unió, allunyen la sortida de la crisi i desmunten el model social europeu, que és la base de l’exigència que la Confederació Europea de Sindicats (CES) fa d’un contracte social per sortir de la crisi, amb ocupació de qualitat i amb una carta de drets socials. En aquest sentit, cal apuntar la cimera del Banc Central Europeu, que es reuneix el dia 3 a Barcelona, i denunciar la submissió de la seva actuació als interessos de les grans entitats financeres i no de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.

Sens dubte, aquest Primer de Maig la centralitat reivindicativa ha de girar al voltant del principal problema del país, les 840.000 persones aturades, les 244.000 llars on no entra cap ingrés, el 55% dels joves menors de 24 anys que volen treballar i no poden. Un element que fa encara més injustes les polítiques de retallades de drets laborals i socials, que estan demostrant que no serveixen per crear ocupació sinó per facilitar-ne la destrucció, i que empobreixen la societat i la fan més desigual (ja que retallen en educació, salut i drets socials en general) i també més incerta i precària (ja que suprimeixen drets i tuteles dels treballadors).

Cal remarcar la coincidència de les actuacions dels governs de Catalunya i l’Estat en les polítiques de retallades sense cap altra acció d’estímul econòmic. Coincideixen, també, a qüestionar els drets i llibertats democràtics quan amenacen de modificar el Codi penal i pretenen limitar els drets de manifestació i reunió, i els drets sindicals i de vaga. Unes polítiques que pretenen generar por per evitar la inevitable contestació i protesta social que les seves polítiques originen.

Arribem a l’1 de Maig un mes després de la vaga general del 29-M. Veiem com l’aplicació de la reforma laboral confirma la destrucció d’ocupació i l’empitjorament de les condicions de treball. És per això que aquest conflicte ha d’arribar empresa a empresa, ja que no podem permetre que s’apliqui. La democràcia no pot quedar a la porta de les empreses i, per tant, cal continuar exigint el reforç de tots els espais de negociació col·lectiva i la retirada de la llei.

Aquest 1 de Maig s’ha d’evidenciar la continuïtat de la mobilització. Els governs han d’entendre que la sortida al conflicte és la negociació i l’acord. Perquè, com ja s’ha dit en altres ocasions, hi ha alternatives diferents, més justes, equilibrades i solidàries per sortir de la crisi.

La síntesi d’aquest Primer de Maig està en el lema mateix, “TREBALL, DRETS I DIGNITAT”, que deixa clar per què ens manifestem i per què ho seguirem fent: perquè cal treball que permeti acabar amb la indignitat de les xifres d’atur, perquè calen drets laborals i socials, que són la garantia de progrés social, i perquè cal situar un horitzó de dignitat, de drets, de llibertat i d’igualtat, on la pobresa i la misèria es desterrin, on la injustícia desaparegui, on la corrupció i l’especulació no restin impunes.