Maleïts dimarts i fatals divendres

Entre els divendres fatals i els dimarts maleïts aquest país va camí d’empobrir-se cada cop més i generar majors desigualtats socials. Retrocedim en drets i no posem cap base per recuperar el futur. La immensa majoria tem que els anuncis dels acords de govern a l’estat i a Catalunya portin sacrificis i dolor cada setmana. Però altres, una minoria, segur, saben que són mesures que els obren un país d’oportunitats: de fer negoci amb les privatitzacions, de disposar de treball “flexible” i “barat” per augmentar la “productivitat”, de poques regles i menys controls per manca d’una administració pública dotada i amb recursos.

Dues de les mesures del govern de la Generalitat incideixen directament en la situació dels joves. D’una banda promovent pràctiques de treball no laborals per 426€ al mes, i d’altra, establint una taxa de 360 € per la matrícula de FP de grau superior. I d’altra banda el govern central retalla les polítiques actives d’ocupació, precisament quan els nivells d’atur i les dificultats d’inserció laboral reclamen una major informació, orientació i formació per a l’ocupació.

L’oferta de pràctiques no laborals en empreses per aturats d’entre 18 i 25 anys, amb títol universitari o de formació professional sense experiència laboral, per 426 € al mes, per una jornada no superior a 8 hores al dia o 40 a la setmana, es presenta com una mesura per facilitar l’entrada al mercat laboral i no és compatible amb la prestació del subsidi d’atur. La taxa d’atur dels menors de 30 anys és del 34’5% i és important afavorir l’adquisició d’experiència en un entorn de treball real fent pràctiques de caràcter laboral. Però el que es fa no és això, sinó permetre a les empreses incorporar a una persona sense vinculació laboral i amb drets limitats (tot i tenir dret a l’alta i la cotització a la Seguretat Social no cotitza per atur). És una relació amb un cost molt per sota de l’establert a l’Estatut dels Treballadors (Salari Mínim Interprofessional de 640,41€ mensuals) i dels convenis o acords col•lectius. Aquesta mesura afavorirà les empreses que desitgin estalviar costos salarials, sense suposar una veritable experiència laboral pel jove ni una perspectiva certa d’inserció al mercat de treball. I a més correm el risc de substitució de treballadors ocupats per joves qualificats més barats, generant una situació de discriminació i de rotació laboral ineficient.

I quan més del 50% dels joves menors de 24 anys estan a l’atur el govern opta per crear una taxa per matricular-se a la FP superior de 360 € i augmentar, com ja s’ha anunciat, les taxes per a la universitat, en uns moments en que la capacitat adquisitiva de la majoria de la població s’està ressentint. El govern obvia la importància de la qualificació en els processos d’inserció laboral. En dificultar l’accés a la formació desaprofita, a futur, un valuós capital necessari per millorar la competitivitat del país.
Malauradament la política educativa que s’està fent s’inscriu plenament en la lògica de les retallades, sense prioritats i sense consens. Quan la manca de treball pot fer augmentar la demanda de places, la única resposta del govern és retardar tot el pla per a la Formació Professional, no augmentar les places i rebaixar les possibilitats d’ensenyaments tècnics i pràctics. A més de les retallades generals que s’estan donant en educació: increment d’hores lectives, 20% més d’alumnes per aula, no substitucions, supressió de titulacions a la universitat, etc. Retallades que han provocat que tota la comunitat educativa doni suport a la vaga que el proper 22 de maig exigirà prou retallades i que es prioritzi l’educació com a inversió de futur i dret de ciutadania per garantir una promoció social igualitària.

I hem conegut també les retallades en les polítiques actives d’ocupació (informació, orientació i formació per a l’ocupació) per ajudar a la inserció laboral. Es retallen 256 milions d’€ en les transferències de l’Estat per enguany. Afectarà a tots els programes i els servei, però també al conjunt d’entitats i treballadors d’aquest sector que patiran les conseqüències. El diumenge 20 ja hem vist una primera mobilització d’un d’aquests sectors afectats, que reivindicaven el manteniment d’un model d’inserció i acompanyament per prevenir i reconduir processos d’exclusió social de persones amb discapacitat o trastorn mental, desenvolupat per un nombre important d’entitats socials catalanes. Amb aquesta retallada moltes persones poden quedar desateses, molts treballadors i treballadores poden ser acomiadats, incloent aquells que actualment treballen en Centres Especials de Treball i es dificultaran els processo d’inserció laboral que realitzen aquestes entitats. Amb els nivells d’atur existents, retallar en polítiques actives d’ocupació afeblirà els serveis públics d’ocupació el que introduirà més discriminació en l’accés al mercat de treball dels diferents col•lectius,

Tot això és una mostra de les absurdes polítiques de retallades. Fetes al marge de qualsevol consens social i sense establir cap prioritat, ni aborden els problemes reals ni posen les bases del futur. Aquest dimarts el govern català ha retallat 1.500 milions. Instal•lat en el dogma de l’austeritat, és l’alumne avantatjat del diktat neolliberal. No li val justificació ni donar la culpa a altri. Hi ha alternatives a Europa i ací, apostar pel creixement i l’augment d’ingressos (800 milions de l’impost de successions o 16.000 en el frau fiscal…). Hi ha alternatives per acabar amb els maleïts i fatals dimarts i divendres.