Responsabilitats

La intervenció de Bankia genera una forta polèmica social i provoca incerteses en relació amb el que s’està fent. Molts comentaris constaten la incoherència entre la quantitat de recursos públics que s’han de destinar al rescat d’una entitat financera i la dogmàtica política de retallades de la despesa pública (austeritat, en diuen), que empitjora tant la qualitat com la provisió dels serveis públics de salut, educació i atenció social. A més, l’actuació del Govern segueix instal·lada en l’opacitat comunicativa, que no explica les causes de per què s’ha arribat a l’actual situació, i en la inexistència de responsabilitats públiques i privades. L’acció del Govern no transmet cap certesa d’utilitat de les mesures i recursos que s’apliquen per solucionar els problemes que colpegen la majoria de la societat (en especial, l’atur i la manca de perspectiva de reactivació econòmica).

La bombolla immobiliària només fou possible per l’existència d’una bombolla financera (l’alt endeutament de les entitats financeres que la finançaven i el consegüent endeutament de famílies i empreses). Quan el sistema financer internacional fa fallida i es frena en sec la circulació creditícia, ací ens explota la bombolla immobiliària i l’activitat econòmica entra en recessió. El resultat, ja el sabem: atur, desigualtat i pobresa. No perquè sigui inevitable, sinó perquè és la conseqüència de les polítiques que s’han aplicat (augmentar la competitivitat via baixar costos laborals i combatre el dèficit via reducció de la despesa pública social). Sens dubte, una minoria social, els que es van aprofitar dels anys de bonança i que detenen els mecanismes de poder, estan aprofitant la crisi per revertir drets laborals i socials que havien hagut de cedir en altres moments. Es pretén desmuntar el model d’estat del benestar i avançar vers la individualització de les relacions laborals i la mercantilització dels drets socials.

Avui, és evident que darrere la crisi econòmica hi ha el sector financer i la bombolla immobiliària, i no els salaris ni les condicions laborals ni els serveis públics. La crisi financera es precipita per la fallida i la intervenció de Bankia, i la sospita dels inversors internacionals que no és un cas aïllat. Però aquesta situació té responsables. En primer lloc, el governador del Banc d’Espanya, que era l’encarregat de supervisar el funcionament de les entitats financeres i que s’ha dedicat a donar lliçons de com retallar drets laborals i socials en lloc de fer la seva feina. En segon lloc, els polítics que van protagonitzar el lamentable espectacle pel control de Caja Madrid o els que van utilitzar els seus llocs als consells d’administració per impulsar projectes de dubtós interès col·lectiu però de gran interès per al benefici personal o electoral. En tercer lloc, els directius i màxims responsables de la gestió de les entitats que han hagut de ser rescatades o que han necessitat injeccions de diner públic a través del FROB, molts dels quals s’han acomiadat amb indemnitzacions milionàries. Cal depurar aquestes responsabilitats.

I cal exigir una autèntica reforma del sistema financer. Regular el funcionament de les entitats per garantir la seva funció social i garantir l’accés al crèdit a famílies i empreses, promovent l’economia productiva i gravant les operacions de capital especulatives. Cal utilitzar els recursos públics destinats a rescatar les entitats per construir un potent instrument financer públic que actuï de contrapès a l’actual oligopoli financer i vetlli perquè no hi hagi espais d’exclusió financera. També cal aprofitar aquesta situació per realitzar una política d’habitatge sobre noves bases, modificant la injusta llei hipotecària, introduint la dació en pagament, i utilitzant el parc d’habitatge a la disposició de les entitats rescatades per promoure habitatge social en règim de lloguer a preus assequibles.

Davant la situació de Bankia cal exigir que s’investigui què ha passat per depurar responsabilitats i que s’abordi una reforma integral del sistema financer. Amb el diner públic, no s’hi juga, i amb els sacrificis de la ciutadania, tampoc.