No callem

Portem ja més de dos anys que no paren de retallar drets. Dirigits per la lògica neoliberal de Merkel, la Comissió Europea i les institucions financeres, la política dels governs espanyol i català estan imbuïdes per l’obsessió de contenir el dèficit i acabar amb els drets laborals, socials i democràtics. El resultat no pot ser més decebedor: l’atur segueix creixent, l’economia està en recessió i no es veu la sortida de la crisi, i hi ha més desigualtat social i més pobresa. Davant d’aquesta realitat no podem callar.
Europa viu una greu crisi econòmica i social, amb taxes dramàtiques d’atur, més de 24 milions de persones són a l’atur al conjunt de la UE, més de 5 milions són joves. A España, més de 5,5 milions de persones aturades, a Catalunya l’atur registrat voreja les 700.000 persones, més de 200.000 fa més de tres anys que busquen feina, hi ha 103.000 llars on no entra cap ingrés i 244.00 llars on tots els membres són a l’atur.
I mentre l’atur no para de créixer, segueix l’atac generalitzat i sistemàtic als drets laborals i socials (impulsat des de les institucions europees) amb conseqüències molt doloroses per a les persones: disminució de salaris i pensions, pèrdua de drets, afebliment de la negociació col·lectiva i de la capacitat dels sindicats per defensar els treballadors i treballadores, deteriorament de les prestacions i serveis públics i un atac sense precedents a l’estat del benestar. La concreció, la veiem en la contrareforma laboral i els pressupostos generals.

I es nega tota possibilitat a les alternatives plantejades ja fa temps: apostar pel creixement econòmic i la inversió pública, per l’ocupació de qualitat i la sostenibilitat del model social. Reformar el sistema financer espanyol per recuperar el finançament de l’economia i fer fluir el crèdit, front a allò fet fins ara que només ha servit per liquidar el sistema de caixes d’estalvi, tot afavorint la consolidació d’un oligopoli financer. Reformar el sistema fiscal per recaptar més i de manera més justa, en especial a grans fortunes, rendes de capital i combatre el frau i l’economia submergida, en lloc d’aprovar una amnistia fiscal, que és un atac ètic molt greu a la justícia i a l’equitat fiscal.
Els governs estan instal·lats a aplicar les polítiques neoliberals dictades i satisfer els interessos de les institucions financeres. El centre de l’acció política ja no és el ciutadà com a subjecte de drets. S’ha abandonat la cultura del pacte i de l’acord, tant a Catalunya com a l’Estat. El Govern es nega a obrir la negociació d’un acord per a la reactivació econòmica, l’ocupació i la cohesió social, que impliqui el conjunt de forces polítiques i socials, que recuperi la confiança i estableixi les bases per a una sortida de la crisi més justa i equilibrada. I mentre el conflicte social continua: s’ataquen els drets laborals i els serveis públics, s’eliminen drets civils i democràtics i es criminalitza la resposta social i sindical.

Davant d’aquesta situació, cal mantenir la pressió i la mobilització social àmplia i unitària. Dimecres 20 de juny hem d’omplir els carrers amb un ampli rebuig a la contrareforma laboral i a les retallades i per dir que cal confrontar la crisi amb una altra política econòmica i social.

Hem d’omplir els carrers, però també hem de combatre la contrareforma laboral en els centres de treball, a les empreses, fent-ne impossible l’aplicació. Cal que els empresaris entenguin que la unilateralitat en les relacions laborals, voler fer del treballador un objecte sense drets o precaritzar les condicions de treball, només provoca conflicte. Només amb la participació i la informació és possible introduir elements de flexibilitat interna pactada que facilitin la modernització de les empreses. Per això la iniciativa sindical unitària rescatlaboral.cat ( http://www.rescatlaboral.cat/) pot ser un instrument que permeti frenar l’aplicació dels aspectes més regressius de la contrareforma en els centres de treball, fent dels sindicats una eina útil per defensar drets tant exigint el canvi de la llei com en les empreses tutelant de manera concreta els drets laborals.