La nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan, de fogueres i de banys. Una nit especial de revetlles, festes i sopars, que serveix per parlar, riure i espantar els mals. Amb les flames de les fogueres podem espantar i allunyar aquelles bestioles, imaginàries, que durant tot l’any ens tenen anorreats. Amb el bany de mar de la nit de Sant Joan omplim el cos de salut i alliberats de tots els mals ens imaginem temps millors.

Si de les tradicions poguéssim materialitzar-ne el substrat i actualitzar-ne el significat, de ben segur que aquesta nit moltes coses haguérem cremat a la foguera i hauríem projectat molts somnis en el bany de mar. 

A la foguera hi haguéssim anat abocant mobles i andròmines velles, plenes de discursos buits i decisions absurdes, per foragitar tanta absurditat de tots aquells que durant aquests temps ens volen convèncer que el dolor i el patiment és el que necessitem per purgar els nostres “excessos”. Les flames s’haguessin inflamat d’aquesta minoria que malgrat haver fruït dels “excessos” vol seguir gaudint en els retrocessos, que només paguem la immensa majoria.

I en el bany del mar, el cos hagués agafat salut, color i desig, convenciment que hi ha altres portes, altres vies, altres camins que podem transitar per avançar i sortir junts i segurs, amb justícia i equitat.

Una nit de Sant Joan on s’ha pogut cremar tanta ideologia insolidària i tanta desqualificació buida, per deixar que el món giri i giri amb gent amiga, sincera, justa, compromesa, que projecta una societat d’homes i dones lliures i iguals.

I si no ha estat així, llàstima. De ben segur, la fera ferotge pot seguir empaitant les criatures, però de mica en mica som més i més els que sabem que junts som forts i savis. Que la foguera i el bany imaginaris també ens alliberen de tanta realitat inventada en interès de qui té el poder per imposar el seu interès.