Referèndum

Que aquest 19 de juliol els carrers eren plens de gent no es pot negar. Ha estat un important procés de mobilització arreu del país, àmpliament unitari, convocat per organitzacions sindicals, socials, de professionals, de la cultura, etc., que mostren l’alt grau d’indignació existent i l’ampli rebuig social a les mesures imposades pel govern. Les manifestacions han comptat amb una amplísima participació. Però també han visualitzat l’ampla transversalitat social del malestar que provoquen les continues onades de retallades que fa dos anys s’estan imposant.

La convicció que les mesures que s’imposen no condueixen a la recuperació de l’activitat i a la creació d’ocupació, s’uneix a la constatació que la seva aplicació no afecta per igual tota la societat. Mentre la immensa majoria està sent castigada per les mesures de retallades de drets, segueix havent-hi una minoria –curiosament la que més s’ha beneficiat del model de creixement que ens ha dut a la crisi- que no assumeix cap compromís ni contribució a la sortida de la crisi. Mentre pensionistes i jubilats, persones aturades, treballadors públics i privats, professionals i autònoms, petits empresaris i comerciants, estem assumint l’empitjorament de les condicions de vida, ni les grans fortunes, ni les grans empreses i corporacions transnacionals, ni les grans entitats financeres contribueixen a l’esforç per sortir de la crisi. S’evidencia l’absurd d’uns sacrificis que lluny de treuren’s de la crisi, generen més pobresa i més desigualtat. Però també creix el convenciment que hi ha alternatives possibles, equilibrades i solidàries.

Una gran diversitat d’expressions del malestar travessava la manifestació: treballadors i treballadores, tant del sector públic com privat, rebutjant la pressió a la baixa de les condicions laborals i salarials i l’augment de la precarietat; col·lectius de persones aturades, exhibint la seva contrarietat amb la inutilitat d’unes mesures que no obren cap horitzó de reactivació econòmica, però que els culpabiliza indiscriminadament i els qüestiona l’assegurança que han estat cotitzant quan eren actius; pensionistes i jubilats que mostren la indignació pel fet que la seva pensió està abocada a una continuada pèrdua de capacitat adquisitiva tant per l’efecte de l’IVA com per la pujada dels serveis bàsics, com la llum, l’aigua i el gas; autònoms i professionals, decepcionats amb unes mesures que en conjunt seguiran empitjorant la seva posició social; artistes, editors i treballadors de la cultura en general, protestant enèrgicament perquè el que hauria de ser un producte d’accés universal –la cultura allibera- s’etiqueta com de luxe en la nova formulació de l’IVA; col·lectius de treballadors de diferents serveis públics –educació, salut, bombers, policies, assistents socials, agents forestals, etc- que denuncien la pèrdua de qualitat que les diferents onades de retallades està imposant a uns serveis públics que han de garantir la cohesió social i la seguretat de tothom; etc. Ciutadans i ciutadanes, en definitiva, expressant el rebuig a la inutilitat i a la injustícia de la darrera imposició del govern.

Estem davant d’un gran frau democràtic. La imposició pels governs d’uns retalls de drets brutals fa ja dos anys, tant a l’Estat com a Catalunya (retallades de drets socials, incompliments d’acords laborals, contrareformes imposades, fiscalitat, etc) no estava entre les propostes electorals dels partits que governen. Sol·licitar el vot per un programa i governar amb un altre és un frau democràtic. Per això, la continuïtat de la mobilització ha d’emplaçar al govern a rectificar, dimitir o sotmetre a referèndum les seves propostes, perquè la ciutadania tenim dret a decidir. I, si no el convoca l’hem d’imposar a través d’un ampli procés de mobilització social que faci aflorar democràticament la voluntat majoritària de la ciutadania.