Quan s’apliquen mesures i accions polítiques contràries als interessos de la majoria o quan les formes en què es governa són impermeables a la recerca d’equilibris de posicions, sembla lògic que es produeixin processos de mobilització social creixent per explicar el malestar real i pressionar a favor de canvis en les polítiques. De ben segur que tant l’11 de Setembre com el 15-S es troben emmarcats en aquesta reflexió. Segur que són mobilitzacions diferents tant pel que fa al plantejament d’objectius, com per l’estratègia on s’incardinen o els interessos socials que conciten, però mostren l’ampli rebuig social a com s’estan fent les coses avui, són una exigència de canvis i mostren la voluntat ciutadana a poder decidir. L’aprofundiment democràtic passa per entendre que el dret a decidir, com a exercici democràtic, és una característica fonamental de la sobirania popular.
En democràcia, la forma de governar ha de permetre que els interessos de la majoria s’hi sentin representats. En cas contrari apareixen expressions socials de rebuig i conflictes de diferents tipus. La instal·lació en un conflicte social real pot acabar generant el seu enquistament i pot derivar en fractura social i problemes de convivència. Per això una democràcia plena incorpora mecanismes per evitar la desconnexió amb les demandes socials, com són els mecanismes de diàleg, concertació i negociació, que pretenen equilibrar les formes de govern a través de la participació social. Les eleccions a les diferents instàncies, que obliguen a rendir comptes de com s’ha governat i a explicitar les propostes de mesures i accions de govern que cal realitzar en el futur, són la millor forma en què la ciutadania ha de poder participar per decidir quines polítiques vol. Però fa temps que sabem que hi ha desafecció política entre la ciutadania, potser perquè es governa al marge dels interessos de la majoria i perquè massa vegades el que fan els governants no estava en els programes electorals amb què van guanyar les eleccions. Guanyar amb un programa i governar amb un altre és un frau democràtic.
L’actual crisi econòmica i social permet veure amb claredat quins són els efectes de les polítiques que es realitzen i en quins interessos se sustenten: s’ha trencat l’equilibri del dret laboral que va sorgir de la transició democràtica, afeblint la posició dels treballadors i treballadores davant l’empresariat; s’està dificultant la vida de les persones en atur; s’empobreix la immensa majoria d’assalariats i pensionistes; s’incrementa l’hostilitat vers la immigració; es nega el present i el futur dels joves; s’eixampla la desigualtat de gènere i es torna a negar el dret de les dones a decidir sobre l’avortament; es penalitza l’activitat dels autònoms; la recerca i la ciència queden relegades a la marginalitat; s’abandonen les persones dependents i els treballadors que les atenen; s’arracona la cultura; es malmeten els serveis públics i es colpegen durament l’educació i la sanitat públiques; es qüestionen drets i llibertats; es persegueixen sindicats i col·lectius de representació social i ciutadana; s’obvien la inversió pública, l’activitat econòmica i l’ocupació. Cap col·lectiu, ni àmbit de l’activitat social i cultural es deslliura de les conseqüències d’aquestes polítiques, només en queden exempts els poders econòmics i les elits que els representen. Mentrestant, l’atur segueix creixent. Les polítiques dels partits en el Govern ens porten a una societat més injusta, menys igualitària i més autoritària.
Davant d’aquesta realitat, que afecta la immensa majoria i que és fruit d’unes polítiques mai consultades, hem d’exigir un referèndum. Cal recuperar la democràcia, la capacitat de la ciutadania de ser lliure i de decidir i superar la posició de vassallatge a la qual sembla que ens volen fer retrocedir. Les polítiques econòmiques i socials avui a Catalunya i a Espanya són indistintes, sota el suport ideològic del neoliberalisme, el PP i CiU apliquen retallades sistemàtiques de drets laborals i socials, sense establir cap horitzó de recuperació i sense equilibrar els costos entre els diferents sectors socials. Impulsem un referèndum estatal i una consulta ciutadana a Catalunya (que la Plataforma Prou Retallades ja ha entrat al Parlament, aprofitant les capacitats d’autogovern que ens dóna l’Estatut d’Autonomia) perquè la ciutadania expressem si estem a favor o en contra de les retallades. Avui l’exercici del dret a decidir és clau si volem omplir de contingut la democràcia. Els partits han de presentar en els seus programes les polítiques que realment faran. I si el context canvia i han de canviar de polítiques, han de sotmetre a referèndum les noves polítiques o han de dimitir i convocar noves eleccions i nous programes.

Deixa un comentari