Treball digne, vida digna

Quan fa uns anys la Confederació Sindical Internacional (CSI) va establir el 7 d’octubre, la Jornada Mundial pel Treball Digne (JMTD), com a data per impulsar arreu del món mobilitzacions en defensa i impuls del treball digne, volia palesar que la inexistència de drets laborals en determinats països era una llosa d’injustícia que estava pressionant a la baixa les condicions laborals dels països on existien aquests drets arrelats. Però també volia deixar clar que la seva pervivència i desenvolupament allà on existien, era la garantia per impulsar la  seva consecució allà on la sobreexplotació laboral era encara la norma. Sens dubte la ofensiva neoliberal, que aprofita la crisi  i la seva gestió per imposar la retallada de drets, reafirma aquesta anàlisi i obliga a mantenir la pressió arreu en defensa del treball digne.

A Catalunya, en el marc de la convocatòria de la CSI, la manifestació organitzada pels sindicats i les organitzacions socials agrupades en la Plataforma Prou Retallades exigia un cop més el canvi de rumb de les polítiques absurdes que des de l’any 2010 estan desmuntant el model de drets laborals i socials.

Quan reclamem treball digne estem demanant treball amb drets, amb tuteles, ocupació de qualitat, amb respecte a la negociació col·lectiva i amb garanties de dret per al treballador davant la unilateralitat de l’empresari. Denunciem, també, els efectes d’una contrareforma laboral, que està demostrant la seva inutilitat per crear ocupació, ja que en aquests mesos l’atur i la precarietat no han parat de créixer.

Quan reivindiquem vida digna, demanem drets de ciutadania per possibilitar el màxim desenvolupament de les potencialitats de totes les persones, amb independència de la seva posició social, del seu origen o la seva situació econòmica i personal. Reclamem que la provisió de béns i serveis públics d’educació, salut o serveis socials, ajudin a superar la lògica segregadora que el sistema promou en el seu funcionament i s’eviti que les diferències es converteixin en desigualtats. I per això denunciem la política sistemàtica de retallades que els afebleix, en dificulta la igualtat en l’accés, en disminueix la qualitat i obre la via a la seva mercantilització.

Però enguany la CSI ha volgut denunciar de manera expressa la situació de milions de joves a tot el món que no tenen feina, o que treballen en precari. Una realitat que a Catalunya es concreta amb unes taxes d’atur entre la població jove mai imaginades, amb centenars de milers de gent jove exclosa del mercat laboral, que veu cada cop més lluny la seva emancipació. Tota una generació està en precari, desocupada, treballant gratuïtament, de forma invisible i depenent de la seva família. Sense perspectiva de futur, no queda altra opció que marxar de Catalunya. Perdem la millor gent del nostre país i tornem a la “cultura de la maleta” 50 anys després. I es generen noves contradiccions a Europa, com expliquen els sindicats alemanys, que denuncien que els empresaris s’aprofiten de l’onada migratòria, que genera l’atur massiu a casa nostra, per rebentar els convenis alemanys. Mentre nosaltres perdem els actius que necessitem per sortir de la crisi, a Alemanya els utilitzen per pressionar a la baixa les condicions de treball.  

Avui la manifestació ha volgut denunciar aquestes realitats però també ha llançat el missatge que hi ha alternatives i que resignar-se no és opció. Davant del dogmatisme neoliberal que imposa autoritàriament i antidemocràticament retallades de drets, sense haver-ho inclòs mai en els programes electorals ni havent fet cap consulta ciutadana, cal mantenir la mobilització i la pressió sobre els governs i empresaris i cal confluir amb les organitzacions sindicals europees per confrontar l’absurda política d’austeritat.