Desigualtat, pobresa, llibertat

Quan més s’acosta el 14-N, les raons per a la vaga general són més evidents. Sens dubte el caràcter europeu de la convocatòria en reforça la seva utilitat, ja que la mobilització pot incidir en l’àmbit supranacional de la UE, que és on es prenen bona part de les decisions que incideixen en les polítiques nacionals. Sabem, a més, que per redreçar l’economia, crear ocupació i fer avançar els drets socials, pressionar les polítiques de la UE per assolir més unió política, econòmica, fiscal i social, pot millorar l’eficàcia de les actuacions i reforçar la solidaritat en un món global i interrelacionat.

Que la participació en la convocatòria europea prengui a Catalunya la forma de vaga general, té a veure amb l’especial duresa de les polítiques que s’estan aplicant pels governs català i espanyol. Les retallades de drets laborals i socials que s’apliquen en el nostre país es mostren inútils per reactivar l’economia i crear ocupació, però sobretot són injustes amb la majoria de la població, que veu perdre drets i empitjorar les seves condicions de treball i de vida sense observar cap compromís compartit per grans fortunes i grans empreses. Duresa amb les persones que contrasta amb el tracte que estan rebent els defraudadors (amnistia fiscal),les entitats financeres (rescat), les grans fortunes (eliminació de l’impost de successions) o les grans empreses (desgravacions).

Hi ha raons de sobres per a la vaga general, no les explicaré totes. N’apunto algunes: la reforma laboral, la precarietat; l’atur i la seva protecció; la situació de les persones pensionistes; l’estat de la sanitat i l’educació, amb encariments, repagaments i pèrdues de qualitat, les retallades als serveis públics; la pèrdua de retribucions i drets dels treballadors i treballadores públics; una fiscalitat injusta entre l’amnistia als defraudadors i l’IVA; la destralada a la cultura; etc. Si volem la imatge més gràfica de les raons que acompanyen la vaga podem dir que mentre es rescaten bancs (140.000 M €) s’apliquen retallades a la ciutadania.

Amb aquestes polítiques s’està consolidant la desigualtat social i augmentant la pobresa. Les estadístiques oficials són plenes de dades que parlen de l’augment de la bretxa entre rendes: mentre els rics són més rics, els pobres són més pobres. Les rendes de treballadors i pensionistes pesen menys en el global de la renda nacional que les rendes del capital. Ser treballador avui no és garantia de no ser pobre. Els estudis sobre la pobresa a Catalunya alerten d’aquesta realitat, feines mal pagades i llars on només hi treballa un membre (a banda de les 240.000 llars on tots els membres estan en l’atur).

Quan la desigualtat es consolida i la pobresa augmenta, hem de ser conscients, també, que la llibertat s’afebleix. La llibertat individual difícilment creix on hi ha pobresa, on hi ha misèria, on hi ha exclusió social. Quan una societat assisteix inerme a l’augment de la desigualtat i la pobresa, és que està paralitzada també davant de la pèrdua de les llibertats col·lectives. Que la qualitat de la democràcia és cada cop més feble ja fa temps que se’n parla, però ens referim massa sovint a la mediació política partidista de la democràcia (“no ens representen”). La democràcia s’afebleix, també i sobretot, quan es qüestionen els drets que permeten l’exercici de la llibertat individual i col·lectiva. Per això avui quan es retallen drets laborals i es qüestionen les organitzacions sindicals, quan es retallen drets socials i s’avança en les privatitzacions, quan es qüestionen drets com el de manifestació, el de reunió o el d’associació i es limita la llibertat d’expressió controlant els mitjans on aquesta s’emet, quan es qüestionen els drets nacionals en base a indemostrables eficiències recentralitzadores… estem posant en perill el concepte mateix de democràcia. De democràcia entesa com a govern de la majoria i per a la majoria. Per això aquest 14-N també hem d’anar a la vaga general, perquè som conscients que quan la desigualtat es consolida i la pobresa augmenta, les llibertats i la democràcia estan en perill.