Cal endevinar la posició i direcció

A una setmana del 25-N, el país encara està pendent de saber en quina posició política ha quedat el país i quina és la direcció que es pensa prendre per entomar la legislatura. Les eleccions volien clarificar el rumb polític dels propers temps. D’una banda, es presentaven en clau plebiscitària sobre el dret a decidir i la via a la independència i, d’altra, les eleccions es celebraven en un context de profunda crisi econòmica, la gestió de la qual està provocant greus efectes socials negatius en la majoria de la ciutadania. Sens dubte el que és més destacable del 25-N és l’àmplia participació i la pluralitat i la diversitat del vot de la ciutadania. Ara el Parlament elegit ha de decidir quin govern i quines polítiques tradueixen la votació popular.

Sense voler fer una anàlisi exhaustiva dels resultats, sembla que aquests mostren que una part del que anomenem “sobiranisme” s’ha desplaçat cap a l’esquerra i que una part de l’esquerra s’ha fet més sobiranista. També sembla que ha estat present en el vot el fet que les polítiques econòmiques seguides pel Govern de CiU són comunes amb les del PP i que tenen enormes efectes negatius en la ciutadania (atur, retallades de drets…) i genera un sentiment d’injustícia social pels diferents impactes de les mesures en funció de la posició social. Certament el debat identitari ha estat present en tot el procés i això pot explicar en part el nivell de participació. Però també el malestar social ha envoltat el procés electoral incidint en la composició final del Parlament.

Si el dia abans al 25-N la situació econòmica, laboral i social era negativa, avui segueix igual. Si el dret a decidir i la via a la independència abans del 25-N es vivien com un horitzó llunyà, avui no està més clarificat. Estem com estaven, però hi ha hagut més gent que ha votat i una major diversitat d’opcions i de moviments de vot, cosa que mostra una major politització ciutadana. Sens dubte en aquestes eleccions s’han pogut materialitzar bona part de les mobilitzacions socials dels darrers temps, tant la important manifestació de l’11-S com la vaga general del 14-N o la lluita contra els desnonaments i contra les retallades. 

El nou Govern ha d’entomar els reptes que s’han expressat. En relació al debat nacional s’haurà d’incidir en un canvi d’actitud en el Govern d’España per obrir una via de negociació que faciliti l’exercici del dret a decidir. Però el malestar social també ha votat, i ara cal que el nou Govern mostri una major sensibilitat social, dialogant, repartint els sacrificis, prioritzant actuacions, garantint la protecció i la cohesió social i acabant amb les retallades a l’educació i a la sanitat. 

Però aquestes eleccions també mostren els greus dèficits democràtics al nostre país que provoquen una major desafecció cap a la política i les institucions. D’una banda necessitem un canvi de sistema electoral i fer-lo més proporcional i apropant més el candidat a l’elector. I d’altra evitant la poca ètica democràtica que és amagar determinades informacions rellevants al ciutadà abans que aquest decideixi la política que vol que es faci al seu país (dos dies després s’anuncien retallades de 4.000 M € per al 2013, tres dies després apareix la imputació per presumpta corrupció municipal, una setmana després la no revalorització de les pensions).

Ara cal que es constitueixi el nou Govern. La composició del Parlament pot reforçar la cultura de la negociació i la coalició. No ens hem de preocupar per un Govern fort. Més que una posició de força és millor que sigui sensible amb els problemes socials i respectuós amb el pluralisme expressat. I que marqui la direcció de la política des de l’impuls del diàleg i la participació social. Un Govern que llegeixi bé els resultats del 25-N.