Regeneració democràtica

’allau d’informacions encreuades que ens arriben aquests dies constaten que estem immersos en un profunda crisi políticoinstitucional. Totes les enquestes confirmen el descrèdit de les institucions del país. Cada dia que passa disminueix la confiança en la capacitat dels governs actuals per abordar els problemes econòmics i socials. La crisi política està dificultant la solució de la profunda crisi econòmica i dels greus efectes socials que està causant entre la majoria de la població, en forma d’atur, desigualtat i pobresa.  

Ni els casos de corrupció, ni les pràctiques d’espionatge o de circulació de dossiers, ni el frau a gran escala de personatges il·lustres o l’opacitat en què es mouen determinades institucions són cap novetat, sembla que formen part del paisatge polític del país i que estan incrustats en el cos social. Cal superar aquesta realitat i exigir responsabilitats si volem recuperar la confiança en el funcionament de les institucions i acabar amb les pràctiques de clientelisme, amiguisme, tràfic d’influències, etc., que emparen.

Quan la majoria de la població comprova que la gestió de la crisi està comportant retallades de drets laborals i socials, i que això es tradueix en alts nivells d’atur, creixement de la desigualtat i augment de la pobresa, sembla lògic que el coneixement de les pràctiques de frau i corrupció, per part dels sectors socials més poderosos, generi desaprovació, rebuig i contestació social. Els governs gestionen la crisi econòmica sota els dictats dels poders econòmics i estan imposant mesures (reformes, li diuen) per abaratir costos laborals i mercantilitzar béns i serveis que proveeix el sector públic, amb l’únic objectiu d’augmentar la taxa de guanys empresarials i convertir en negoci la provisió dels drets de ciutadania (educació, salut, atenció a les persones…). Mentre els sous baixen, les pensions es congelen i moltes persones no arriben a fi de mes i són desnonades dels seus habitatges, hi ha alguns alts executius d’empreses, caixes i bancs que s’enduen sous i indemnitzacions multimilionàries. Una immensa majoria rep l’impacte negatiu de la crisi i una minoria privilegiada n’està sortint beneficiada. Això agreuja la crisi institucional i el descrèdit de les institucions.

La resposta a la greu crisi institucional exigeix més democràcia, més participació ciutadana, més transparència, més política al servei de les persones. La solució no són radicalismes estèrils ni populismes salvadors ni proclames autoritàries que portin un “nou ordre davant el caos”. Necessitem regenerar l’entramat polític institucional del país i aprofundir en la democràcia. Cal reclamar una profunda reforma constitucional que permeti majors nivells d’autogovern, solidaritat i cohesió social i territorial, i respecti el dret a decidir. Cal reforçar els instruments democràtics de participació ciutadana que estan deteriorats o són inexistents. Cal modificar la llei electoral, incorporant més proporcionalitat i afavorint un contacte més directe entre electors i elegits. Cal modificar la llei de partits polítics, el seu finançament i exigir una veritable llei de transparència.

L’atur és el principal problema del país. Però atur i corrupció estan directament relacionats, de la mateixa manera que benestar i democràcia són dues cares d’una mateixa moneda. Si la fita que volem és democràcia, plena ocupació de qualitat i cohesió social, és evident que per avançar en aquesta direcció necessitem un ampli, unitari i fort procés de mobilització social per a la regeneració democràtica, contra l’atur i contra les retallades. Per això el proper 10 de març, en el marc de la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats contra les polítiques neoliberals practicades a la Unió Europea, hem de realitzar una gran mobilització que reclami el canvi en les polítiques econòmiques, prou retallades en la despesa social, mesures contundents contra la corrupció i un impuls renovador a la democràcia.