La confiança, sota mínims

Aquest dissabte no ha estat gaire profitós pel que fa a les expectatives socials. D’una banda, la Cimera Econòmica i Social, convocada pel Govern, va ser anul·lada. De l’altra, el BOE va publicar el Decret llei aprovat pel Consell de Ministres, que modifica, entre d’altres, la jubilació anticipada i parcial, i l’Eurogrup va decretar el corralito a Xipre. La confiança en els governants està sota mínims. Les decisions que es prenen, a més d’inútils, són injustes. Les persones no estan en el centre de la preocupació de les polítiques que es van aplicant.

La Cimera Econòmica i Social volia fer visible la unitat política davant de la greu situació econòmica i social, amb propostes i línies de treball per reactivar l’economia i garantir la cohesió social. Però la reunió no es va fer perquè no hi havia possibilitat d’arribar a un acord entre el conjunt de forces polítiques. Dijous, la majoria parlamentària havia aprovat noves retallades (tancament d’escoles, retallada a les retribucions dels empleats públics) i això feia difícil entendre els objectius de la Cimera, si prèviament ja s’havia retallat. I encara més complicat quan encara no es coneix el projecte de Pressupost de la Generalitat del 2013. La manca de Pressupostos impedeix el debat social i polític sobre com aplicar el pressupost i quins objectius prioritzar. Tot això fa augmentar la desconfiança en les institucions, i més quan davant la greu crisi social no és possible posar-se d’acord.

La publicació, dissabte, en el BOE, del Decret llei aprovat pel Consell de Ministres (que endureix l’accés a la jubilació anticipada i parcial, facilita la possibilitat de compaginar pensió i treball als jubilats, i empitjora l’accés a la protecció social dels majors de 55 anys) mostra altra vegada com el Govern utilitza l’excusa de la situació conjuntural per imposar reformes estructurals, amb l’excusa d’estalviar costos. Però els problemes conjunturals (la caiguda de cotitzants) són culpa de les polítiques d’austeritat i de la reforma laboral, que són les que generen aquesta gran destrucció d’ocupació. Les mesures publicades dificulten encara més l’accés dels joves a la feina i deixen els majors de 55 anys al llindar de l’exclusió social. Els canvis no estan justificats, ni pel volum de despesa en pensions (10,1% del PIB enfront del 12,9% de mitjana a la UE-16), ni per l’edat legal de jubilació (65/67 està en la mitjana de la UE) ni per l’edat real de jubilació (63,8 anys, per sobre de la mitjana a Europa). És una mostra més del fet que el que s’està fent és ideologia i no economia. Si es vol actuar sobre el sistema de pensions, cal actuar també sobre l’ocupació, la quantitat i la seva qualitat, entre altres qüestions.

En aquest marc, hem conegut la notícia del rescat de Xipre per la UE amb mesures que poden tenir enormes conseqüències negatives. Un rescat que, en part, el paga la ciutadania a través de la quitació imposada als dipòsits bancaris, aplicant una taxa sobre els estalvis (del 6,5% i del 10% per a dipòsits de més de 100.000 €). I que, a més, com ja sabem, va acompanyat d’un fort ajust dels comptes públics (-4,5% del PIB), amb retallades de despesa, privatitzacions i apujades d’impostos. Un rescat que pot obrir un nou període de turbulències en relació amb l’euro i de pressió sobre els deutes sobirans.

Davant de tot això, el convenciment que les polítiques que s’apliquen són inútils i enormement injustes creix. La desigualtat i la pobresa augmenten, l’atur es cronifica i la precarietat és l’expectativa d’accés al mercat de treball. Davant d’això, la mobilització fa créixer la consciència social contra la injustícia i a favor d’altres maneres possibles de fer les coses. Però cal convertir això en força política, entesa com a capacitat de transformar la realitat. Canviar l’actual política de la UE, sota el predomini del Govern alemany i dels poders financers, és el repte principal, que hem de coordinar a escala europea. Però també podem incidir aquí en el canvi de les polítiques de la UE si canviem les polítiques a casa nostra. No podem acceptar resignadament que no hi ha res a fer.