Egoisme privat i desigualtat social

A hores d’ara, la mort de Margaret Thatcher ha posat en relleu com la ideologia conservadora que va abanderar i es va convertir en hegemònica segueix polaritzant els debats. Lluny queden els anys vuitanta, en què el tàndem Thatcher-Reagan impulsa la contrarevolució conservadora. Erigint-se en representant de les classes mitjanes, desmunta bona part de les estructures polítiques i socials construïdes els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial (en bona part, per la por al perill d’atracció del comunisme). El resultat va ser que, quan va deixar de ser primera ministra, hi havia més pobresa, més desigualtats i menys cohesió que quan hi va arribar.  

La contrarevolució conservadora de Thatcher es fonamenta en la llibertat individual com a principi motor de l’economia. Llibertat econòmica i responsabilitat individual. Per tant, considerava que l’Estat, el conjunt de regles i institucions públiques, era un problema, ja que no permet créixer l’individu, el limita en l’exercici de la seva iniciativa i no li fomenta la responsabilitat individual. El seu lema era que l’Estat era el problema i no la solució. Per tant, calia desmuntar-lo per evitar que el paper protector de l’Estat limités la llibertat de l’individu, l’esforç i la competitivitat. 

Amb aquest corpus ideològic, es tractava de desregular la funció de l’Estat, deixant que la llibertat econòmica, amb les menys regles possibles, fes que els individus orientessin de manera racional els seus esforços, les seves iniciatives i satisfessin les seves necessitats. S’impulsa una forta financiarització de l’economia a partir de l’impuls del “capitalisme popular”, una societat de propietaris i accionistes que requereix una major circulació de diner i la generació de productes financers d’alt risc. I s’instal·la una societat cada cop més desfiscalitzada, amb l’argument que la recaptació de l’Estat és antieconòmica, ja que treu la capacitat d’inversió i de creació de riquesa que l’individu pot impulsar. El resultat d’aquestes polítiques va ser una forta polarització política a la Gran Bretanya i l’esfondrament de la protecció dels més febles (Ken Loach ho mostra amb tota la cruesa en algunes de les seves pel·lícules).

Els que més han valorat el llegat de Thatcher són precisament els mateixos que estan apostant per aprofitar la crisi per desmantellar l’incipient estat del benestar que estàvem construint. La contrarevolució conservadora liderada per Thatcher imposa un marc conceptual que en bona part està entre les causes de l’actual crisi. La desregulació, especialment en el sector financer, i l’enaltiment de l’individualisme, com a motor del progrés social, han mostrat tant l’origen de l’actual crisi com la incapacitat per sortir-ne de manera positiva. La bel·ligerància contra els sindicats, que tant agrada a la dreta política, econòmica i mediàtica, té també el seu correlat en les polítiques de Thatcher, que els considerava l’autèntic enemic interior (l’exterior era el comunisme) per dur a terme les seves polítiques i els titllava d’enemics de la llibertat, per això els va atacar fortament.

Crear riquesa és necessari, però també ho és repartir-la de manera equitativa. El thatcherisme va comportar més desigualtats. Com un malson, va voler fer de l’egoisme individual la font de riquesa i el que va aconseguir va ser trencar la cohesió social. Malauradament, les seves idees segueixen presents en bona part de les polítiques dels nostres governs, com estem veient en les retallades de drets laborals i socials que pretenen desmuntar el model d’estat del benestar. Davant d’aquestes polítiques necessitem regles que limitin la capacitat depredadora de les entitats financeres; urgim una autèntica reforma fiscal i la lluita contra el frau, a fi de redistribuir de manera justa la riquesa existent; reclamem un Estat dotat de serveis públics potents i eficients i que disposi de xarxes de protecció social per evitar l’exclusió i la pobresa, i exigim unes polítiques públiques que impulsin l’activitat econòmica, que facilitin la creació d’ocupació de qualitat i un creixement equilibrat i sostenible.