Llibertat de decidir i igualtat de drets

Hi ha determinades notícies i comportaments socials que passen desapercebuts. En moltes ocasions, no som conscients de pràctiques morals instal·lades en la societat que generen accions injustes i que no ens provoquen cap reacció. Són estereotips instal·lats que es reprodueixen en l’acció quotidiana. Per això, vull aprofitar que el passat 28 de juny es va celebrar el Dia Internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, per recordar una realitat de la qual es parla poc, com és l’homofòbia o l’odi a la homosexualitat. Una realitat que amaga un univers de pors, crueltats, fanatisme i incomprensió envers la diferència.

Moltes i molt diverses són les cares de l’homofòbia. En el món del treball, en els centres educatius o en altres àmbits de la vida social, trobem atacs a la llibertat d’orientació sexual dels individus. En els centres educatius molts joves d’orientació homosexual pateixen actes d’assetjament per part dels seus propis companys o companyes. En el món del treball el flagell de la discriminació envers les lesbianes i els gais al lloc de treball està força present encara.

La crisi econòmica fa més vulnerable el col·lectiu LGTB. La desregulació del mercat de treball, que ha provocat les reformes laborals, dificulta, encara més, demostrar que es produeixen discriminacions per orientació sexual, per opció afectiva o per identitat de gènere. És fàcil encobrir com a acomiadament per causes econòmiques un acomiadament per causes homòfobes. Una persona treballadora homosexual o transsexual té més dificultats que els treballadors o treballadores heterosexuals per exercir plenament els seus drets, en pla d’igualtat. L’ocultació i la repressió davant la por a la discriminació reforcen la hipòtesi de la inexistència del problema. El retorn a l’armari o la no sortida, tornen a ser una realitat que, tot i que no havia desaparegut, es veu reforçada.

Seria important que el Govern impulsés un estudi rigorós sobre la magnitud del problema en el món del treball, en els centres educatius, en el conjunt de la societat, que permetés conèixer, debatre en profunditat i fer pedagogia social. Necessitem eines específiques per intervenir en positiu davant els atacs i les discriminacions. És important que la proposta de llei contra l’homofòbia en debat al Parlament de Catalunya tiri endavant amb els màxims suports socials i que els convenis col·lectius incloguin clàusules específiques de defensa de la igualtat de tracte per als LGTB.

Avui, drets fonamentals i llibertats individuals estan sent qüestionats per unes polítiques de retallades que s’emparen en la ideologia neoliberal i conservadora. El Govern de l’Estat es planteja modificar a la baixa el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs (per defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu cos s’ha convocat una acció reivindicativa el proper dia 4 a les 19 h a la plaça de la Catedral de Barcelona). Sabem que a Europa, a França, ja s’ha evidenciat, hi ha corrents d’opinió que qüestionen el dret al matrimoni igualitari entre persones del mateix sexe. Per això, avui és important lluitar per consolidar els drets fonamentals a tots els nivells. També per remoure els obstacles, legals, socials i culturals que impedeixen que gais, transsexuals, lesbianes i bisexuals es puguin desenvolupar en llibertat en tots els àmbits de la societat i no hagin de renunciar a ser ciutadans de primera.