Atur, entre corrupció i contrareformes

L’enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) mostra com a principals problemes del país, l’atur, la corrupció, la situació econòmica i els polítics, els partits i la política. No és d’estranyar que l’atur ocupi el primer lloc entre les preocupacions ciutadanes, ja que des del 2008, a Catalunya s’han perdut 595.000 llocs de treball i han augmentat en 428.000 les persones en situació d’atur. Que les dades de l’atur són preocupants fa temps que ho sabem. Però encara són més decebedores si les relacionem amb altres dades del context: les persones desocupades que esgoten les prestacions per atur augmenten; les condicions de treball es deterioren i cada cop és més fàcil acomiadar les persones treballadores; la migració forçada (en especial de joves i persones immigrants) va creixent; les persones que pateixen atur de llarga durada es desanimen i confien cada cop menys en el mercat de treball català per poder trobar una oportunitat.

Amb aquests nivells d’atur alarmant, amb cada cop més persones que pateixen atur de llarga durada, que veuen dificultat al seu retorn al mercat de treball i esgoten els seus recursos econòmics, està creixent el risc d’exclusió social i de pobresa entre la població. Però el més preocupant és que estem instal·lats en la desconfiança en el fet que això canviï, com evidencia la mateixa enquesta, quan el 43’1% de persones aturades considera poc probable trobar feina els propers dotze mesos i el 16’5% ho considera gens probable. L’enquesta del CIS encén totes les alarmes. Evidencia les dificultats per resoldre la situació a curt termini. Si al primer problema, que és l’atur, hi afegim la corrupció, la situació econòmica i els polítics, els partits i la política, sembla que la confiança institucional està sota mínims. L’enquesta del CIS mostra una percepció sobre la situació econòmica negativa (per al 34’5% és dolenta i per al 55’1%, molt dolenta). El 62’5% consideren que avui estem pitjor que fa un any. Només el 15% creu que d’ací a un any podem millorar, mentre que el 36’1% diu que estarem igual i el 38’9%, que estarem pitjor. La mateixa percepció negativa es constata quan s’analitzen les respostes pel que fa a la situació política: és considerada dolenta pel 32’4% i molt dolenta pel 48’3%. El 46’1% diu que estem igual i el 46’6%, pitjor que fa un any. Només el 10’1% creu que d’ací a un any estarem millor, davant el 44’8%, que diu que igual, o el 33’9%, que diu que pitjor. Sens dubte dades que mostren la manca de confiança en les mesures que s’estan prenent. De l’enquesta es desprèn, també, que es desconfia de qui les està prenent. Les mesures que s’han pres fins ara no han estat útils per combatre l’atur. Però han sigut injustes amb la majoria de la societat. Les contrareformes laborals no han creat ocupació, han provocat més precarietat laboral i facilitat la destrucció d’ocupació. I les polítiques d’austeritat i retallades tenen resultats nefastos per a l’activitat econòmica, l’ocupació i les persones. S’exclouen socialment gran part de les persones sense feina i s’empobreix les persones treballadores. La conclusió a l’enquesta no pot ser altra que canviar la política i les polítiques. La corrupció es percep com a segon problema perquè dificulta la solució del primer, que és l’atur, i del tercer, que és la situació econòmica. En una societat on la corrupció s’instal·la, la finalitat última de la política no resideix en el benestar de la majoria social, sinó en el benefici privat dels lobbies d’interès, en el clientelisme i l’amiguisme. Un 1% es beneficia de les accions dels poders públics i la majoria se’n ressent. Per això hem de reclamar transparència a la política. Rendiment de comptes i assumpció de responsabilitats han de ser claus d’un funcionament democràtic, on la ciutadania pugui exercir la participació social per decidir tot allò que l’afecta en la seva vida quotidiana. Sabem que hi ha alternatives: reforma fiscal i reforma financera; canvi de model productiu i nou model energètic; reforçar els mecanismes de protecció social, implementant una renda garantida de ciutadania que asseguri uns ingressos de subsistència; reformar les polítiques d’ocupació orientades a millorar l’ocupabilitat, la qualitat de l’ocupació i la feina digna; etc. Però cal trencar amb un estat de coses on els poders públics obeeixen els interessos dels poders econòmics i no els de la majoria de la societat.