Podem fer-los fora

La situació política s’està deteriorant de manera preocupant. La irrupció del cas Bárcenas en l’escenari polític no és un fet aïllat. Gürtel, Pallerols o el cas Palau, denoten clarament que estem davant de trames de presumptes finançaments irregulars de partits polítics amb responsabilitat de govern (PP, CDC, CiU). No augmenta la confiança en les institucions l’espectacle de CiU, ERC i PSC vetant al Parlament de Catalunya la incorporació d’Agustí Colom a la Sindicatura de Comptes (en l’anterior etapa va ser qui va elaborar els informes sobre presumptes irregularitats en el finançament sanitari, entre altres qüestions, el cas Crespo). Si no volem seguir escandalitzant-nos amb els sobrecostos d’infraestructures (algunes absurdes) que només beneficien qui les ha construït o amb reformes i retallades inútils i injustes, que només afavoreixen uns interessos determinats, hem de fer fora aquestes pràctiques i canviar el marc i el funcionament institucional que ho permeten. Les informacions sobre el presumpte finançament irregular d’alguns partits polítics ens fa desconfiar del funcionament d’unes institucions democràtiques que es mostren com a servils d’interessos d’empreses, que compren les voluntats dels partits, i per derivació, dels polítics governants. La manca d’explicacions creïbles, la no-assumpció de responsabilitats públiques i la inexistència de reformes institucionals profundes que vagin a l’arrel d’aquesta situació, augmenten el grau de desafecció ciutadana en el funcionament de les institucions i del mateix sistema democràtic. En el cas Bárcenas, sembla que les relacions entre aquest i el partit del qual va ser tresorer durant molts anys estan creuades de forts llaços de complicitat i xantatge. Per això és urgent que el president del Govern doni explicacions detallades. Del contrari, només hi ha descrèdit institucional. I des del descrèdit de la política i dels partits, el funcionament del sistema democràtic queda invalidat per canalitzar la participació de la ciutadania i respondre a les demandes socials. I aleshores l’horitzó es tenyeix de populisme o autoritarisme, perillosos per a la convivència i contraris al necessari aprofundiment democràtic. La crisi política i institucional posa en risc el sistema democràtic, ja prou afeblit en els darrers temps per la incapacitat per respondre a les demandes ciutadanes en relació a la gestió de la crisi i als problemes derivats de l’atur, l’empobriment i el creixement de la desigualtat. Cada cop es fa més urgent, a més de necessari, regenerar profundament la democràcia i les institucions del país. Una ambiciosa llei de transparència i el canvi de la llei electoral són peces fonamentals si volem que la ciutadania faci seva la democràcia i que aquesta sigui cada cop més oberta i participativa. Hem d’exigir als governs i als parlaments, a Catalunya i a l’Estat, que regulin el dret d’accés a la informació pública, com un dret fonamental. Que presentin una llei de participació institucional, on s’estableixin els drets i deures de les institucions, els partits i les organitzacions que articulen la representació i la defensa d’interessos davant les institucions, que eviti un finançament supeditat als interessos dels poders econòmics i determini formes de rendiment de comptes i fiscalització pública. Que s’elabori una nova llei electoral que prevegi el compliment de les promeses electorals, que garanteixi una major relació dels representants amb la ciutadania, que permeti les revocacions. Necessitem millorar les fórmules de participació directa, regulant millor les ILP i desenvolupant la celebració de referèndums i consultes ciutadanes. No crec que tots els polítics i els partits siguin iguals o que tots facin el mateix. Per això crec que ara cal actuar i fer fora tota ombra de dubte en relació a la corrupció i possibles tractes de favor (que han generat bona part dels problemes econòmics i socials que estem patint). Necessitem una alternativa política creïble per governar les institucions del sistema democràtic al servei de la majoria i des de la participació social. Cal fer-ho sumant les propostes que durant aquests anys han confluït en diverses mobilitzacions, sigui contra les reformes laborals o contra les retallades. Incorporant noves pràctiques i noves formes. Establint consensos socials capaços de generar il·lusió de canvi i il·lusió de govern del canvi.